Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

Agustí Figueras Bolívar

Sant Feliu de Guíxols, 1867 - 1947


Músic.

agusti-figueras-bolivar01Fill d’Agustí Figueras i Gispert, músic, i d’Irene Bolívar i Carreras, i pare del compositor guixolenc Rafael Figueras i Auladell, fou ensinistrat en l’art musical pel seu propi progenitor, qui de fet fou el seu únic professor. Taper de professió, a l’edat de vint anys formà part com a fiscornaire de l’orquestra Vella, que dirigia aleshores Esteve Garreta i Roig, en substitució d’un dels músics que es va haver de jubilar. Durant les festes de Nadal de l’any 1881, l’esmentada orquestra va estrenar uns rigodons obra del jove Figueras, que foren un veritable popurri de cants populars catalans.

Enviat a Sevilla a fer el servei militar –hi estigué ni més ni menys que sis llargs anys–, fou destinat a la banda militar d’Infanteria com a soldat-músic de segona classe. Allà, sortosament allunyat dels continuats conflictes bèl·lics d’ultramar (Cuba, les Filipines i el Rif), a l’Agustí li tocà d’amenitzar no poques parades i balls militars per a l’alta oficialitat.

En retornar a Sant Feliu, s’integrà novament a l’orquestra Vella, i alhora reprengué la seva tasca laboral com a taper en una fàbrica de suro de la població. Poc després, contragué matrimoni amb la guixolenca Leonor Auladell i Agustí, filla d’una família de Santa Cristina d’Aro, i anaren a viure al carrer de Boera.

agusti-figueras-bolivar02Autor de diverses sardanes, com La Nuri, Records de Bell-lloc, Una nit a Monticalvari, Rosa Blanca, La plaça de S’Agaró, Donzelleta encisadora o La noia enamorada, entre moltes altres, també compongué algun pasdoble titulat La festa de les Llucietes, en honor de les modistes guixolenques, com també la peça coral Lo crit de guerra.

Un cop dissolta l’orquestra Garreta (1910), passà a fer classes de música a nombrosos joves, que, amb el temps, esdevindrien músics i compositors locals ben considerats, com Josep M. Vilà i Gandol, Antoni Carbonell i Cosp, Josep Pascual o Josep Calzada. A la dècada dels anys vint i trenta del segle XX, dirigiria les cobles orquestres locals Joventut Artística (1923-1928) i La Principal de Sant Feliu de Guíxols (1928-1932).


Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - 
Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011

logo-arxiu

 

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos