Llegendes ganxones

 

El nom de l'ermita de Sant Elm


L’ermita de Sant Elm pren el nom de Sant Elm (Síria, segle IV), protector dels mariners i els navegants d’Europa. És el nom amb què es coneix als Països Catalans Erasme, bisbe d'una ciutat de Síria, i més tard, d'Antioquia, que va ser martiritzat a Fòrmia (Itàlia) durant la persecució de Dioclecià. El nom de l’ermita s’atribueix a l'abat Bernat de Torroella, quan en el seu retorn de Gènova i Florència –on havia visitat el papa Eugeni IV per poder realitzar la reforma del Monestir de Sant Feliu de Guíxols el seu vaixell va perillar a causa d’una tempesta.

El 1203 el rei Pere el Catòlic va autoritzar l'abat del Monestir a bastir una fortalesa o torre en la muntanya on actualment hi ha l'ermita. Segurament per això la muntanya es va anomenar el Castellar. No obstant, es considera que l'ermita es va construir al segle XV, quan el Monestir va donar permís a fra Jaume Corbera perquè construís al Castellar una capella dedicada a Sant Elm i una torre de guàrdia.

El 1519 l'abat del Monestir va autoritzar als jurats de la vila que edifiquessin una torre de defensa al costat de l’ermita. Es van instal·lar dos canons al cim de la torre i la fortificació, que podia allotjar un centenar d’homes, va esdevenir important. Tenia quatre torres als angles, una al centre del recinte i uns murs molt sòlids. Al final del segle XVII arran dels conflictes entre la monarquia hispànica i la francesa, el castell de Sant Elm pràcticament va ser destruït.

El 1723, amb el permís de l'abat del Monestir, l'Ajuntament va reconstruir l'antiga capella. En aquest moment l'ermita es dedica també a la Mare de Déu del Carme Verge del Bon Viatge i el 1726, els jurats de la vila van fer el vot de dedicar una festa anual en honor als dos patrons. L'any 1860, amb la desamortització, la capella va passar a ser propietat de l’Ajuntament, i va ser venuda a uns particulars.

Entre 1922 i 1931, Pere Rius i Calvet va promoure la urbanització de la muntanya. L’any 1918, Rius havia comprat el xalet de can Malionis i els antics banys d’en Baldomero posteriorment banys de Sant Elm, que va ampliar i reformar l’any 1922. El 25 de juliol de 1929 es va fer la festa d’inauguració de la restauració de l’ermita de Sant Elm, promoguda també per Rius. Es va fer una processó per pujar les imatges de Sant Elm i de la Verge del Bon Viatge a l’ermita després de la seva benedicció a l’església parroquial. Durant la Guerra Civil, van ser destruïts l'altar barroc i el museu annex a l'ermita.

 

 Vista de l’ermita de Sant Elm cap al 1930

Vista de l’ermita de Sant Elm cap al 1930.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Ricard Mur Dargallo).


Font: Bussot, Gerard. Carrers, cases i arquitectes. Sant Feliu de Guíxols, dels inicis fins el 1931.
Sant Feliu de Guíxols: Ajuntament, 2000.

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos