Llegendes ganxones

 

L'Avi Patxot


Un gori-gori desgraciat

Un any per Carnaval uns quans joves es determinaren de fer el gori-gori. Dos de comissió anaren a demanar permís a l’alcalde, que era el senyor Patxot, el qual els autoritzà amb les següents paraules:

—Bueno, ja el podeu fer, però amb una condició, i és que no heu de passar davant de casa mossèn Joan.

—Senyor alcalde, no passi cuidado, que “aixís” ho farem, — digueren els comissionats, que no eren altres que En Gordis i el Pastó. Vingué el dia assenyalat i va sortir la comitiva portant el Pastó, que feia de Carnestoltes, damunt d’un baiart. Els que anaven davant, vulgues o no vulgues, feren per maneres d’anar a passar davant de cal senyor rector. En ésser el baiart en front la casa, es presentà l’agutzil Tossa i els feu plegar, no sens dir ans d’anar-se’n a En Cordis i el Pastó que l’endemà a les 11 del matí compareguessin a Casa de la Vila, a donar compte del desacato a l’autoritat. A s’endemà i a l’hora citada compareixen els requerits davant del senyor Patxot, el qual, després d’estossegar tres vegades, els demanà explicacions de perquè havien contravingut les seves ordres. En Gordis al·legà que com a la comitiva hi feia un paper d’importància, anava al darrera, i que anà on el portaren els de davant.

—I, doncs, tú Pastó, i com és que vas desacatar les meves ordres?

—Jo, senyor alcalde, com que feia de Carnestoltes, i aquest era difunt, no em vaig donar compte de res

—El Sr. Patxot, naturalment, no va dar-se per convençut i sermonejà durament al ‘Pasto, mes aquest contestava tossut: que ell era mort i no havia vist res...

—Esta bé, replicà molt enfadat l’Alcalde; vosaltres dos i tots els què us acompanyaven, diumenge vinent quedeu arrestats tot el dia. El diumenge següent comparegueren una trentena de joves als baixos de la Casa comunal per complir l’arrest. Quan van tocar les onze, un d’ells. En Damià López, se’n pujà cap a l’Alcaldia i digué:

—Senyor alcalde, tots els que estem arrestats tenim per costum anar a missa els diumenges i festes de precepte, i, com que si no hi anàvem la consciència ens remordiria, li vinc a demanar en nom de tots si ens hi vol deixar anar.

—Puix si ho teniu per costum, podeu anar-hi, li contestà l’alcalde.

 

reg2594

Vista de l’església parroquial entre 1870 i 1900
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: Jaume Bertran)

Quan en López comunicà als seus companys la nova, tots sortiren a la plaça, mes no havien encara donat quatre passes, quan oïren la veu del Sr. Patxot que els deia:

Cuidado que passeu de Can Massana; com volent dir a mi nom’afaitareu, ja vos conec la intenció.A l’hora de dinar la colla sortí dela taberna de Can Massana i cap a lapresó a complir l’arrest. Les llurs famílies els portaren el dinà, els amics, el cafè; allò semblava un jubileu i es feu molta gresca. A les quatre de la tarda el Sr. Patxot, que era una bona persona, els feu dir per l’aguatzil que tothom quedava en llibertat. No esperà que el visités una segona comissió a demanar-li permís al·legant el pretext que tenien per costum d’anar a ballar. Tots sortiren contents i satisfets, i cap a la Sala d’En Tatarrella, que aquell diumenge feien ball de pinyata, i era qüestió de no faltar-hi.”

L'Avi Xuflet


Anècdota “Del Sant Feliu ganxó” publicada a L’Avi Muné de 16 de febrer de 1924

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos