Festes i tradicions de Sant Feliu de Guíxols

 

Festa del Carme | 16 de juliol


La Verge del Carme és la patrona de la gent del mar, però també és invocada per guarir malalties, per la qual cosa li eren dedicats molts exvots. El seu nom prové del Mont Carmel (Israel), que significa jardí; també és anomenada Stella Maris o Verge del Bon Viatge i protegeix les naus i les seves tripulacions de les tempestats i dels perills del mar. No obstant, aquesta verge inicialment estava vinculada més als mariners, sobretot a l’Exèrcit de Marina, que no pas als pescadors. Tradicionalment el patró dels pescadors era Sant Pere, però aquesta advocació va perdre popularitat davant la de la Verge del Carme. Actualment el 29 de juny, diada de sant Pere, encara es fan processons protagonitzades per la imatge d’aquest sant amb un peix a la boca, situat damunt d’un altar guarnit amb peixos.

 

Verge del Carme durant la processió del juliol del 2011.

Verge del Carme durant la processó del juliol del 2011 a Sant Feliu de Guíxols
Procedència: Premsa (Autor:Mercè Pérez Espinar)

 

La Verge del Carme és venerada per l’orde carmelità, que sorgí cap al segle XII, quan alguns croats i peregrins s’establiren al Mont Carmel per viure com a ermitans, tot seguint l’exemple d’Elies, profeta de l’Antic Testament. Sant Berthold, conegut com a sant Bartomeu del Mont Carmel, hi va fundar un convent conegut com a Stella Maris. L’any 1209 Albert Avogadro va redactar la seva regla i, el 1226, Honori III la va confirmar. A mitjan segle XIII, a causa de la pressió islàmica, es van estendre per Europa. Després de l’aprovació del papa Innocenci IV, l’orde carmelità ha esdevingut un dels quatre ordes mendicants majors.

Al segle XV es va obrir un debat sobre si calia mantenir la gran austeritat inicial de l’orde o suavitzar alguns preceptes. Arran d’aquesta polèmica es van produir diverses reformes, la més important de les quals va ser la de Santa Teresa d’Àvila, que va determinar la separació entre els carmelites descalços i els de l’antiga observança, popularment coneguts com a calçats. Al segle XVIII, la revolució francesa provocà la crisi de l’orde, que continuà durant el segle XIX amb els estats liberals.

 

Detall de la Verge del Carme amb l'escapulari

Detall de la Verge del Carme amb l’escapulari durant la processó del juliol del 2011 a Sant Feliu de Guíxols
Procedència: Premsa (Autor:Mercè Pérez Espinar)

 

A Espanya, l’orde fou restituïda el 1878 per l’olotí Josep Bascons. Però, a nivell popular, al segle XVIII la festa del Carme havia estat molt celebrada. Fins i tot va guanyar protagonisme gràcies a l’almirall mallorquí Antoni Barceló Pont de la Terra (1716-1797) que va promoure la celebració d’aquesta diada entre els mariners. Aquesta advocació va esdevenir tan popular que va substituir sant Elm, conegut també com a sant Salvador de la Marina, que fins aleshores havia estat venerat pels navegants. També es diu que aquesta advocació va estendre’s perquè es va fer famosa una llegenda, segons la qual l’any 1845 un escapulari carmelità  va salvar un vaixell anglès durant un huracà. Explica aquesta llegenda que un mariner va sortir a resar i va llençar l’escapulari al mar, immediatament es va aturar la tempesta i una onada li retornà l’escapulari. La veneració de l’escapulari va ser fomentada pel papa Joan XXII, que va fer una butlla que establia que tots els qui portessin escapulari s’alliberarien del purgatori.

La celebració de la festivitat té lloc el 16 de juliol perquè, segons la tradició, el 16 de juliol de 1251 la Verge es va aparèixer amb un escapulari a Sant Simó Stock, un carmelità anglès. En pràcticament tots els pobles costaners és costum que la confraria de pescadors organitzi una processó marítima, on participen les embarcacions totes engalanades. Aquesta desfilada és de tipus propiciatori i s’hauria iniciat per fer la benedicció de les barques i els ormejos i, així, evitar tempestes i obtenir una bona pesca. Una de les processons marítimes de més tradició és la de Palamós, també ho són les de Sant Feliu de Guíxols i Llançà.

 

Ofici i benedicció durant la festivitat del Carme, juliol del 2011

Ofici i benedicció durant la festivitat del Carme, juliol del 2011
Procedència: Premsa (Autor:Mercè Pérez Espinar)

 

La processó comença amb el trasllat de la Verge des de l’església corresponent fins al port o el pòsit de pescadors, que és el punt de sortida i on se sol fer un ofici. Quan aquest acaba, les autoritats i la cobla embarquen juntament amb la imatge de la Verge en una barca escollida prèviament per mitjà d’un sorteig. Aquesta barca, engalanada amb garlandes i banderetes, encapçala la processó i, quan salpa, és saludada amb un toc de sirenes general. Sovint, un cop en mar, es fan ofrenes florals des de les embarcacions.

 

Barca engalanada encapçalant la processó.

Barca engalanada encapçalant la processó de Sant Feliu de Guíxols, juliol del 2011
Procedència: Premsa (Autor:Mercè Pérez Espinar)

 

Segons Joan Amades, a Sant Feliu de Guíxols feien la festa dels carmelitans i s’organitzaven “correpomes”, que consistien en colles de nens corrent pels carrers amb canyes esberlades per agafar les pomes que la gent posava en galledes amb aigua. Al llarg del temps, a la nostra ciutat aquesta festa ha estat celebrada per diferents col·lectius.

 

Platja de Sant Feliu de Guíxols amb els llaguts engalanats amb banderes espanyoles, 1919.

Platja de Sant Feliu de Guíxols amb els llaguts engalanats amb banderes espanyoles, 1919.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens)

 

Tradicionalment havia estat la festa patronal dels pescadors, que engalanaven les seves barques amb banderes i donaven a la platja un to de festa. No obstant, les notícies aparegudes a la premsa local són força escasses. A L’Avi Muné s’informa, per exemple, que el 1918 els pescadors van tenir desacords amb el mossèn, tot i que, finalment, van avenir-se a la celebració. L’any 1919 es va publicar al mateix setmanari que, per a aquesta diada, l’ajudant de port de Sant Feliu de Guíxols va convidar a fer onejar la bandera espanyola en totes les antenes dels llaguts de la platja. El 1921 es va organitzar un “lluït ball de societat” al Casino Guixolense. A la premsa, no hi ha més notícies fins l’any 1935, que el subdelegat de Marina i capità del port, Josep Antoni Lartitegui Zabala, va organitzar una festa d’Homenatge a la Vellesa del Mariner conjuntament amb la Junta del Patronat Local. Durant aquesta festivitat es van adjudicar pensions vitalícies d’una pesseta diària a dos mariners; i també es va fer un donatiu de 50 pessetes a tres pescadors. Durant l’acte també es fa oferir un refrigeri als assistents.

 

Platja de Sant Feliu de Guíxols amb ambient de festa.

Platja de Sant Feliu de Guíxols amb ambient de festa i els llaguts adornats amb banderes espanyoles, 1919.
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens)

 

A partir de l’any 1929 els veïns de la “moderníssima i formosa colònia estiuenca” de S’Agaró van decidir celebrar la seva festa major el dia del Carme. Ja feia 10 anys que s’havien inaugurat els famosos banys i la platja de Sant Pol estava consolidada com a punt de destinació de milers de turistes i visitants. El mateix any 1929 es va començar a construir l’Hostal de la Gavina. En la primera edició es va organitzar, entre altres nombrosos actes, un festival a benefici del Patronat Local de la Vellesa del Mariner. L’empresa dels Banys i Restaurant S’Agaró anunciava a L’Avi Muné del 12 de juliol el següent programa d’actes:

“Al dematí, a les 10, hi haurà missa de campanya.

A la tarda, selecta audició de sardanes per la famosa cobla La Selvatana, de Cassà de la Selva. L’audició estarà dedicada a l’excels músic En Pau Casals, el qual ha promès la seva assistència a un tan simpàtic espectacle.

Hi haurà, així mateix, teatre de putxinel·lis i focs japonesos, amb infinitat de regals per a la mainada. Queden invitats tots els nens i nenes dels col·legis guixolencs, especialment, i la quitxalla en general.

A dos quarts d’onze de la vetlla, desfilada d’embarcacions guarnides i il·luminades. Tots els qui vulguin contribuir a aquesta festa poden concorre-hi amb les seves embarcacions, siguin de la casa que siguin. A casa En Vicens Gandol, els hi proporcionaran, gratuïtament, tots els adorns que necessitin.

Després hi haurà sardanes i balls per l’orquestrina cobla La Selvatana. A mitja part del ball es farà una espatarrant engegada de focs artificials que hom no dubta que deixaran plaentíssim record.”

Aquesta programació es va mantenir força estable mentre es va organitzar aquesta festa, de la qual es té notícia fins l’any 1936. La diada del Carme de 1930, els Banys de Sant Elm van competir amb els de S’Agaró i el mateix dia van organitzar un ball que va ser molt concorregut, en el qual va tocar el Quintet Garreta. Aquest ball es va organitzar fins l’any 1933. Tal vegada per recuperar el protagonisme, l’any 1932, la Festa Major de S’Agaró es va començar a celebrar durant dos dies -cosa que es mantindria fins l’any 1936. Els beneficis es destinaren a L’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i el programa, potser el més extens que es va oferir, s’amplià a base de recitals de cançons, concerts i una representació teatral, tot convertint la festa en un autèntic esdeveniment cultural.

 

Platja de Sant Feliu de Guíxols plena de gent observant com salpen les barques engalanades.

Platja de Sant Feliu de Guíxols plena de gent observant com salpen les barques engalanades
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens)

 

L’any 1930 hi ha notícia a La Costa Brava de la celebració de la Novena del Carme a la capella de Religioses Carmelites amb una missa de Comunió amb prèdica a les 8 del matí, un ofici a les 10 i la conclusió de la novena a les 6 de la tarda. A partir de l’any 1932 la Confraria del Carme també consta com a organitzadora d’aquests actes i la novena es comença a realitzar durant nou dies, des del 8 al 16 de juliol. Des del principi, el col·legi de les Carmelites, també s’afegí a la festa i organitzà una vetllada per fer la cloenda del curs escolar i el lliurament de les notes a les alumnes. El programa era molt variat i abastava representacions teatrals, recitacions de poesia, interpretació de peces musicals i jocs pedagògics.

L’any 1934 el Patronat d’Obreres de Mossèn Sants Boada va instituir el dia de la Verge del Carme com a celebració del final de curs. Al matí solien fer una missa a l’Església parroquial i, a la tarda, oferien un refresc a les sòcies i hi havia parlaments i discursos. La cloenda anava a càrrec del reverend Sants Boada, director del Patronat.

L’any 1936, al setmanari Costa Brava de 20 de juny, sota el pseudònim “Speaker”, un articulista es lamenta que la laïcització de les festes constitueix una autèntica amenaça per a la seva supervivència. I, entre d’altres, esmenta com “la festa de la Verge del Carme que, celebrava amb tota solemnitat la nostra gent marinera, fa anys va ésser enterrada després d’una solemnial missa de campanya”.

 

Bot Miquel Boera de salvament de nàufrags engalanat amb banderoles.

Bot Miquel Boera de salvament de nàufrags engalanat amb banderoles navegant per la badia de Sant Feliu de Guíxols
AMSFG. Fons Francesc Llorens (Autor: Francesc Llorens)

 

Després de la Guerra Civil, als anys 40, tan sols hi ha notícia de la celebració de la novena de les Germanes Carmelites i la Confraria Local de Nostra Senyora del Carme. Probablement, la celebració marinera va perdre protagonisme a mitjan anys cinquanta, quan es va començar a celebrar l’Aplec de la Verge del Bonviatge, el 12 d’octubre, durant el qual també es realitzava una processó marítima. L’any 2011, l’Ajuntament i la Confraria de Pescadors de Sant Feliu de Guíxols es van proposar recuperar la celebració del Carme i van completar la tradicional processó amb una sardinada popular i una cantada d’havaneres. Actualment en aquesta festivitat hi participen també l’Associació de Festes Ganxones, el Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, Ports de la Generalitat i Creu Roja de Sant Feliu de Guíxols.


Font: Texte elaborat per Ma. Àngels, Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2012.

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos