Música Vocal Juli Garreta

 

La non-non trista (1905)

Cançó basada en un poema de Josep Calzada que havia guanyat un accèssit als Jocs Florals de Manlleu de 1902. Garreta la va incloure en el conjunt premiat a la Festa de la Bellesa de Palafrugell del 1905, tal com indicà la revista Scherzando en reproduir-la en el número de juliol de l'any següent. Segons la premsa local, Garreta hauria presentat una cançó anomenada La non-non al XVII Certamen Literari i Musical d’Olot de 1906, i va obtenir un premi. Ara bé, les informacions de la premsa local no deixen clar si era la mateixa cançó o una altra que utilitzava el mateix lema «Amén», i algunes n’atribueixen l’autoria a Joan Baptista Lambert. És una de les cançons més conegudes i interpretades de Garreta, i l’han cantat sempre intèrprets femenines, com Mercè Plantada, Maria Barrientos i Andreua Fornells. És remarcable que, juntament amb Records i somnis, sigui una de les úniques cançons de les quals es conserven publicacions impreses.

 

Orfe (1906)

És la cançó més difosa i coneguda de Garreta. El diari Llevor informa que havia guanyat un premi a la Festa de la Bellesa de Figueres de l'any 1906. Ara bé, Josep Grahit informa que havia estat guardonada a la Festa de la Bellesa de Palafrugell de 1905 i que s'havia publicat el 1907. Es va interpretar en diverses ocasions en vida de Garreta, sobretot en els recitals de Mercè Plantada, encara que l’han interpretat cantants masculins i femenins indistintament.

 

El Pastoret (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

 

Per la terra (1906)

Conjunt de cançons premiades amb un accèssit a la Festa de la Bellesa de Figueres el 6 de maig de 1906, amb el lema «Per la pàtria». El jurat musical estava format per Lluís Millet, Francesc Alió i Domènec Mas i Serracant. Foren premiades amb un accèssit i interpretades el mateix dia pel mestre Joan Baptista Lambert, director de l’orquestra del Teatre Principal de Barcelona i guanyador del primer premi. No sabem amb certesa quines peces integraven aquest cicle. Segons la premsa local, eren La non-non trista, Scherzo i Orfe, entre d’altres cançons.

 

La presonera (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

 

Primaveral (1901)

Cançó basada en el poema Primavera de Jacint Verdaguer. Garreta l’anomena Primaveral segurament per distingir-la de la cançó Primavera que ell mateix havia escrit sobre un poema de Francesc Matheu. Primaveral fou presentada al Certamen Literari-Musical organitzat pel Centre Catalanista Sarrianenc i celebrat el 6 d’octubre de 1901, juntament amb les cançons Las Deu i Las Dotze, sota el lema «Nit». Les tres cançons foren premiades amb la segona menció honorífica. Consten diverses interpretacions en vida de Garreta, una d’elles al saló cinematogràfic «Lion d’Or» de Sant Feliu de Guíxols, en un concert amb diverses obres en què el compositor participa també com a intèrpret.

 

Records i somnis (Sense data)

Cançó basada en un dels poemes del recull Aires del Montseny de Jacint Verdaguer. És de les menys conegudes i es va interpretar poc. És de les poques cançons de Garreta que es va publicar impresa.

 

El Reliquiari (Sense data)

Cançó basada en el catorzè poema del cicle líric El reliquiari de Francesc Matheu, coneguda també com Quin so més trist! És una de les cançons més difoses de Garreta, tot i que no consten interpretacions en vida del compositor. Destaca la interpretació de Susan Metcalfe, esposa de Pau Casals, en un concert celebrat a Londres el 2 de desembre de 1926. També la del tenor Emili Vendrell i el pianista Pere Vallribera el 10 de gener de 1927 al Palau de la Música Catalana, en un dels seus Concerts Blaus o «Les nostres cançons», dedicat a cançó lírica catalana. Emili Vendrell en va ser un dels principals intèrprets, i la va cantar en diverses ocasions.

 

El Rossinyol (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos