Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

EL SALVAMENT DE NÀUFRAGS | 1889

Turó dels Guíxols
Autor: 


La Junta local de la Sociedad Española de Salvamento de Náufragos de San Feliu de Guíxols es va constituir el 17 de novembre de 1886 com a delegació de l’entitat mare, fundada a Madrid. El seu objectiu era salvar les vides de les persones que naufragaven a la badia guixolenca, en un període en què encara no hi havia construïda l’escullera del port i els temporals arribaven amb més violència.

panoramica sense salvament

El primer president de l’entitat va ser Joan Casas i Arxer, influent i actiu empresari que posteriorment esdevindria el promotor de la línia de tren de Sant Feliu a Girona. Al llarg de la seva història, l’entitat fou presidida per personalitats guixolenques vinculades al mar com Joan Fortó Galceran, consignatari, o Agustí Roldós Calzada, pràctic del port de Sant Feliu i descendent d’una important nissaga de navegants.

reg2419

Ben aviat, el 1887, la junta local demanà al municipi el terreny necessari per a bastir-hi una caseta, essent el lloc escollit el promontori dels Guíxols. Aquest espai de la ciutat havia tingut nombrosos i variats usos des de l’antiguitat, des d’una bateria d’artilleria fins a un llatzaret per a malalts contagiosos; també s’hi construí el primer moll de la vila, el segle XV, que encara es conserva. A més, el promontori dels Guíxols fou el punt on s’establí el primer assentament estable al municipi: un poblat ibèric dels segles IV a.C – I d. C que fou descobert i excavat per l’arqueòleg Eduardo González Hurtebise. Segons conta la llegenda, fou des del promontori dels Guíxols que es martiritzà Sant Feliu, patró del municipi, llençant-lo al mar amb una pedra de molí lligada al coll.

Les obres de la caseta del Salvament es retardaren per l’escassetat de cabals i no s’iniciaren fins el 1889. Se n’ocupà Pius Prujà, paleta i contractista de la vila. La construcció s’acabà a les darreries de 1890. Des d’aleshores, l’edifici ha configurat el perfil característic de la punta dels Guíxols i, precisament per aquesta raó, el lloc també es coneix popularment com el Salvament.

reg15663

Al 1891 la societat guixolenca de salvament de nàufrags va portar a terme un simulacre de rescat amb el canó llançacaps Dawson que va ser tot un èxit. Segurament això va provocar un augment dels socis i de les ajudes i animà la Junta a comunicar a Madrid la idoneitat de  comprar un bot salvavides que, desprès de diverses vicissituds, va arribar a la caseta del salvament a mitjans del mes d’agost de 1898. La construcció del bot s’adjudicà a la casa Burell i Cia. de Barcelona amb un cost de 8.000 pessetes així com la d’un carro – varadero per un import de 3.000 pessetes més que anirien a compte de la casa central de Madrid. El bot es batejà Miquel Boera, en referència a un capità de la marina catalanoaragonesa dels segles XV-XVI originari de Sant Feliu. Actualment el Miquel Boera es pot contemplar a l’exposició permanent que hi ha a l’interior de la caseta, després de la restauració que en féu el tècnic del Museu d’Història de la Ciutat Nèstor Sanchiz Guerrero.

El 1901, com que resultava carregós baixar i pujar el bot del penyal cada vegada que hi havia necessitat, la Junta local demanà permís a l’Ajuntament per construir una caseta al peu dels Guíxols per guardar-hi el bot i tenir-lo així més a prop del mar. L’Ajuntament atorgà la concessió a precari.

L’activitat de la Junta continuà amb alts i baixos, però amb una percepció més generalitzada de la seva utilitat, el que la portà a rebre donatius tant dels capitans dels vaixells que arribaven al port de Sant Feliu com de diverses societats de pescadors d’arreu de la costa, per exemple “La Tranyina” de Lloret de Mar, i d’ajuntaments com el de Tossa de Mar.

La Guerra Civil Espanyola va significar un obligat interval sense activitat. A la seva fi, la Junta tornà a reprendre les seves funcions, tot i la manca de material. A la dècada dels anys seixanta es donaren instruccions per donar de baixa el material de l’estació de salvament, ja sense activitat. Posteriorment la caseta esdevingué la seu de la Creu Roja del Mar, abans de destinar-se a l’ús actual de museu.

L’accés a la caseta del Salvament s’efectua a partir del carrer Colom, mitjançant un agradable i suau caminada pel promontori dels Guíxols. Al peu del promontori, un bust del músic i compositor guixolenc Josep M. Vilà Gandol dóna la benvinguda al passejant. Just abans d’arribar a la caseta, a mà esquerra, hi havia hagut durant molt temps la casa on residia el faroner del port de Sant Feliu, càrrec que, entre d’altres, ocupà per espai de més de trenta anys (1948-1981) David París Brugués.

planols-salvament01

 

LOCALITZACIÓ

 

IMATGES

 


Font: Arxiu Municipal Sant Feliu de Guíxols - 2014

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos