Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

Rafael Patxot Jubert

Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, Suïssa, 1964


Industrial surer, astrònom i meteoròleg.

rafael-patxot-jubert01Industrial surer, astrònom i meteoròleg. Mecenes de la cultura catalana. Descendent d’una antiga nissaga d’industrials surers guixolencs, fill d’Eusebi Patxot i Llagustera, enginyer, músic i poliglot, i de Clara Jubert, era nét de Rafael Patxot i Ferrer, un tenaç alcalde vuitcentista de la població, “gairebé vitalici”, tal com el definiria anys més tard, per la seva llarga i continuada presidència, el mateix Patxot Jubert a les seves Recordances guixolenques (1952).

De jove estudià a les Escoles Pies de Barcelona, per passar més tard a ampliar la seva formació a París, i també a Londres. Allà realitzà estudis d’astronomia que va haver d’interrompre, quan comptava només disset anys, per la mort de la seva mare, fet que el va fer retornar cap a Sant Feliu. Quatre anys després, i amb el traspàs del pare, s’hagué de fer càrrec irremeiablement del negoci familiar, que va haver de gestionar molt a contracor, atès que sempre havia volgut ser un veritable científic.

rafael-patxot-jubert02Tot i així, Patxot no deixà mai d’interessar-se pels descobriments que es feien en l’astrofísica. A l’abril de 1896 inaugurava l’observatori a la seva casa pairal del passeig del Mar, i d’aquesta manera iniciava, per primera vegada a Espanya, els treballs micromètrics d’estels múltiples. Equipat amb un dels instrumentals científics més moderns de l’època, esdevindria el primer meteoròleg català que mesurà amb precisió la velocitat de la tramuntana, amb un anemocinemògraf d’intensitats. I, d’altra banda, va crear la Xarxa Patxot per a l’estudi de la pluviometria gironina, que després va ampliar fins arreu de Catalunya, les Balears i el Rosselló. Establert més tard definitivament a Barcelona, va fer desmuntar l’observatori guixolenc el 1911, i en distribuí el material entre el monestir de Montserrat i la Societat Astronòmica de la Ciutat Comtal.

Bibliòfil, home de ciència i també escriptor, fou marmessor de la important herència deixada per la seva cunyada Concepció Rabell i Civils, vídua Romaguera, raó per la qual creà la fundació amb aquest nom per a treballs d’investigació en l’àmbit de les ciències, les arts i les lletres. Dins aquesta institució establí l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, els premis musicals Concepció Rabell, i també els Eusebi Patxot, en recordança al seu pare (1919), la Fundació per a l’Estudi de la Masia Catalana i la medalla d’or del Centre Excursionista de Catalunya (1923), com també les beques d’estudi per a noies gestionades per l’Institut de Cultura de la Dona (1925).

Rafael Patxot publicà diversos treballs capdavanters, com Meteorologia Catalana. Observacions de Sant Feliu de Guíxols, 1896-1905; Pluviometria Catalana. Resultats del quinquenni 1906-1910 (1912); Segon estudi de la pluja a Sant Feliu, 1895-1923. Contribució a l’estudi dels cometes atmosfèrics mitgers (1923), alhora que s’encarregà d’editar l’Atles internacional dels núvols (1929-35), imprès en quatre llengües (català, francès, anglès i alemany) pel Comitè Meteorològic Internacional.

En esclatar la Guerra Civil espanyola el 1936, la família Patxot va ser perseguida per alguns milicians anarquistes. Refugiat inicialment al Montseny amb la seva esposa Lluïsa Rabell i Cibils, fou ajudat a sortir de Catalunya pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ventura Gassol, que se’ls emportà, de nit, al port de Barcelona, on embarcaren al torpediner de la Marina Francesa Brestois, fins a exiliar-se a Suïssa. Des d’allí mantingué una actitud de forta oposició al règim franquista, que es convertí en rebuig quan el 1942 la direcció de la Sociedad Metereológica Española li oferí reprendre els seus estudis científics a Espanya.

A la dècada dels anys quaranta Rafael Patxot publicaria, a Friburg (Suïssa) el llibre Lettre aux membres de l’Organisation Météorologique Internationale et aux météorologues en général (1948), i a Ginebra (Suïssa), Adéu a Catalunya; guaitant enrera (1952), una obra de records i de caire privat i testimonial, a tall de cloenda a la seva existència.

Articles relacionats

La Casa Patxot

Més informació

Facebook Univers Patxtot


Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - 
Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos