Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

ERMITA DE SANT ELM | 

Muntanya de Sant Elm
Autor: 


A mitjans del segle XIV hi ha documentada l’existència al cim de la muntanya de Sant Elm d’una talaia, anomenada la torre de la guàrdia, des de la qual es vigilava la presència de naus enemigues al litoral. En cas d’avistar algun indici de perill, es comunicava a la població i als punts de guaita propers mitjançant senyals de fum (fumades) o fogueres (farons) segons fos de dia o de nit. La muntanya es coneixia aleshores com el Castellar, denominació que faria pensar en l’existència o en el record immemorial, en aquell mateix indret, d’agun element fortificat. De fet, un privilegi del rei Pere el Catòlic, l’any 1203, facultava l’abat guixolenc per aixecar una fortificació al lloc anomenat el Castellar, si bé l’autenticitat d’aquest document ha estat posada en dubte per diversos historiadors.

reg3003

Primer pla de l’ermita de Sant Elm, entre 1955 i 1965.
Autor desconegut. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

L’any 1452 l’ermità Jaume Corbera, originari del Regne de València, obtingué permís per erigir de nou la torre de la guàrdia –que aleshores ja era enrunada des de feia molt temps– i per construir al mateix lloc una capella dedicada a Sant Elm, protector dels mariners i navegants. Explica la tradició que el propòsit d’aixecar una capella en honor d’aquest sant hauria estat un vot personal de Bernat de Torroella, abat del monestir entre 1451 i 1453, en sobreviure a una tempesta marítima de retorn d’un viatge a Itàlia; es tracta d’una notícia difícil de comprovar, que cal contextualitzar en les disputes generades posteriorment entre el monestir i els representants de la vila sobre la titularitat de l’ermita. Sigui com sigui, l’any 1474 ja se celebrava missa a la capella i hi fou portada una relíquia del Sant Sudari de Crist, coneguda com a Sant Drap.

Des de principis del segle XVI s’anaren bastint noves estructures de caràcter defensiu a la capella i torre, fins a configurar una imponent fortificació. En arribar el segle XVII, el castell de Sant Elm comptava amb quatre torres –una a cada angle– lligades per una muralla, i una cinquena torre central, a mode de torre d’homenatge. S’explica que en temps de conflicte bèl·lic, el recinte podia allotjar fins a un centenar d’homes armats. Tanmateix, el castell i la capella del sant foren destruïdes entre 1695 i 1696 per l’exèrcit francès, que ocupà Sant Feliu amb motiu de les guerres que mantenien les monarquies de França i Espanya.

reg13500

L’ermita de Sant Elm en tot el seu esplendor el 1929, un cop restaurada per l’hisendat Pere Rius.
Autor: Ricard Mur Dargallo. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

L’antiga capella de Sant Elm fou reedificada l’any 1723, a instància de l’Ajuntament, dins els cànons arquitectònics del barroc popular. En aquell moment l'ermita es dedicà també a la Mare de Déu del Carme –Verge del Bon Viatge– i el 1726, els regidors de la vila van fer el vot de dedicar una festa anual en honor als dos patrons. L'any 1860, amb la desamortització, la capella va passar a ser propietat de l’Ajuntament, i va ser venuda a uns particulars. A l’ermita hi nasqué l’any 1875 Julià Viñals Miquel –la primera persona en obtenir el carnet de xofer professional de la província– atès que els seus pares hi feien les funcions d’ermità i guarda.

Entre 1922 i 1931, l’hisendat Pere Rius Calvet va promoure la urbanització de la muntanya sota el concepte de ciutat-jardí. L’impuls inicial d’aquesta idea havia estat del seu cunyat, l’empresari jardiner guixolenc Joan Arxer Ferrer. L’any 1918, Rius havia comprat el xalet de can Malionis i els antics banys d’en Baldomero –posteriorment banys de Sant Elm–, que va ampliar i reformar el 1922. El 25 de juliol de 1929 es va fer la festa d’inauguració de la restauració de l’ermita de Sant Elm, promoguda també per Rius. Es va fer una processó per pujar les imatges de Sant Elm i de la Verge del Bon Viatge a l’ermita després de la seva benedicció a l’església parroquial. Arran de la restauració de l’edifici, el mateix any 1929 es va publicar el llibre L’ermita de Sant Elm. Notes històriques, escrit per mossèn Lambert Font Gratacós i prologat per l’industrial surer i arqueòleg guixolenc Agustí Casas Vinyas. Malgrat aquests bon auguris, l’altar barroc i el museu annex a l’ermita van ser destruïts durant la Guerra Civil. El 1955, mossèn Llambert Font Gratacós, aleshores arxiver municipal i conservador del museu local, va promoure la festa de l’aplec de la Verge del Bon Viatge, amb processó fins a l’ermita de Sant Elm. Aquest aplec encara se celebra en l’actualitat.

reg4011

L’ermita de Sant Elm des de la cala del Vigatà, el 1935.
Autor: Pere Rigau Roch. Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Es diu que fou des del cim de la muntanya de Sant Elm que, l’any 1908, el periodista i escriptor Ferran Agulló Vidal batejà el litoral gironí amb la denominació Costa Brava. El 1963, sota mandat de l’alcalde Joan Puig Admetller, es va erigir un monòlit en record d’aquest fet a la terrassa de l’ermita.

 

LOCALITZACIÓ

 

IMATGES

 


Font: Arxiu Municipal Sant Feliu de Guíxols - 2014

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos