L'EIXAMPLE

És la zona de creixement del segle XIX. Segons Guitart, precisament no li escau el nom d’Eixample –que és com es designa popularment aquest barri–, ja que no es tractava de projectar una nova zona a partir del no-res, sinó que hi havia diferents urbanitzacions i projectes realitzats que calia harmonitzar. L’eix central és la carretera de Girona, que la divideix en dues parts totalment diferenciades.

A la banda est –que era on es concentraven les grans indústries, especialment sureres, i les cases dels seus treballadors– hi ha els sectors de Mascanada, el Teatre, Gaziel, la casa Vermella, mas Gras i mas Balmaña. A la banda oest hi hauria la barriada Nord, que abasta els sectors del Puig –on se situava el mercat on compraven els treballadors de la banda est– i de l’Asil.

El sector Mascanada té l’eix al carrer Pecher i pren el nom del mas que hi havia antigament. Segons Gerard Bussot, aquest mas consta al cadastre de Patiño on s’especifica que a les seves propietats se sembrava cànem i lli. Això confirmaria la proposta de Lluís Esteva i Cruañas, que el nom Canada deriva de la paraula cànem.

El sector del Teatre té com a eixos el carrer del Mall i el de Capmany, abasta des de la plaça del Monestir i el carrer Hospital fins al carrer Santa Magdalena. El nom ve de la presència de dos teatres –avui desapareguts– a la zona: el teatre Goula (1885), actual garatge Metropol, i el teatre Vidal (ampliat el 1901), a la carretera de Girona. No és un nom de tradició popular, sinó una designació administrativa que probablement s’explica per la importància que General Guitart donava a la presència del lluernari d’un nou teatre com a element identificador del perfil aeri de la ciutat.

El sector Gaziel va des del carrer Santa Magdalena fins al carrer J. M. Vilà i s’anomena amb el mateix nom de l’escola. Des de la seva inauguració l’any 1937 fins el 1975, que va canviar de nom arran d’unes obres d’ampliació, l’escola es coneixia com els Estudis Nous.

Al Nord, al lloc on hi ha els pisos dels grups Sant Fèlix i Sants Boada, construïts durant la dècada de 1960, hi havia una masia anomenada casa Vermella. Entre la casa Vermella i la carretera de Girona hi havia la propietat anomenada Marsillach o mas Gras, que probablement també s’estenia a l’altra banda de carretera. Gerard Bussot recull la tradició segons la qual Jaume Gras, guixolenc, era patró de la galera reial que havia de conduir el papa Adrià vi des del port de Tarragona fins a la costa italiana. L’expedició va sortir el 6 d’agost de 1522 i va trobar un fort temporal, però el patró va salvar la nau conduint-la a la badia de Sant Feliu i va acollir el papa a casa seva. Segons els testimonis consultats, també es coneix com a mas Gras la zona a l’est de l’escola Gaziel i que té com a eixos principals el carrer Pere Caimó i el carrer de Velázquez. Encara més al nord, tot seguint la carretera hi ha la zona que s’està urbanitzant actualment coneguda com a mas Balmaña.

A la banda oest de la carretera de Girona, hi ha el que Guitart anomena barriada Nord, ja que correspon al creixement de la ciutat cap aquesta direcció. Els seus eixos principals són el carrer de Sant Domènec i el carrer de Girona que –segons el projecte del XIX– s’havien de connectar amb la plaça Nord i l’Asil. Aquesta zona, als padrons d’habitants es designa en part com a el Puig i en part com a l’Asil. El Puig és un nom amb tradició atès que prové del topònim que designa un element molt característic en la configuració de la ciutat –el Puig Marí–. L’any 1835, amb motiu de la primera guerra carlina, es va decidir edificar-hi una fortificació avui desapareguda.

L’Asil, en canvi, és una designació administrativa que s’explicaria per la importància d’aquest equipament de beneficència per a la ciutat. A la memòria del seu pla de 1897, Guitart considera que l’espadanya de l’oratori de l’asil benèfic ha de ser un dels elements identificatius del perfil de la ciutat i preveu la creació d’aquest equipament en la programació de la urbanització d’aquest sector. Joan Surís i Llorenç havia mort deixant una important quantitat en benefici dels pobres de la ciutat i el 1904 es va construir l’Asil, projectat pel mateix Guitart.

L’any 1965 el pla especial del sector Asil Municipal dóna les afrontacions següents: nord, ronda Molí de Vent i Castell d’Aro; sud, plaça del Nord, Sant Bonaventura, Alabric i Girona; est, avinguda riera de Tueda, Camís, Girona; i oest, Aden, Antoni Ferrer, carretera de Girona, ronda Molí de Vent. Avui dia aquesta denominació designa l’emplaçament d’aquest equipament i els carrers veïns.

Barris de Sant Feliu de Guíxols - L'Eixample


CARRERS DESTACATS

Carrer Hospital

Carrer Penitència

 


Font: De bat a bat. Sant Feliu barri a barri.
M. Àngels Suquet – Rosa M. Rourich
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols – 2009

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos