L’any 1945 s’inaugurà el mur de defensa de la platja, projectat per a aturar l’impacte dels temporals sobre el passeig. L’obra s’embellí amb la construcció d’una barana amb ampits de pedra per a seure, i amb uns balcons sobre la platja emmarcats per arcs de ferro, cadascun d’ells rematats amb la silueta d’un llagut.
El perfil del llagut de la barana de mar ha esdevingut una de les icones més representatives de Sant Feliu de Guíxols, un element identitari i alhora turístic de la ciutat. La imatge fou forjada, juntament amb la resta de baranes i elements de ferro, a la serralleria de Josep Solés Sureda. Nascut a Tossa de Mar el 1892, fill d’una família humil, Solés es traslladà de ben petit a Sant Feliu, on estudià dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis. Quan va tenir l’edat, el seu pare el va portar al taller d’un serraller a aprendre l’ofici. L’any 1928 va comprar un local a la cantonada del carrer Sant Pere amb el carrer Estret, on va instal·lar el seu propi negoci. La serralleria de can Solés va arribar a tenir fins a set treballadors. Del taller d’aquest artesà en sortiren peces com ara làmpades i canelobres per a l’església parroquial de Sant Feliu, o reixes i portals de diverses cases de la vila i, també, de nombrosos xalets de la urbanització de S’Agaró. S’explica que les fitores per anar a pescar fabricades per Josep Solés eren les millors, perquè encara que toquessin les roques no es trencaven i ni tan sols es despuntaven, de ben forjades que estaven.
Sembla ser que els caps representats al perfil del llagut corresponen a dos pescadors coneguts com en Fels i en Bufas, que estaven renyits a mort però que havien d’anar a pescar junts perquè la barca era de propietat compartida.
IMATGES
Font: Text elaborat per Marc Auladell, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2014.
