Un volt pel Sant Feliu de Gaziel


Aquesta guia és per a qui vulgui conèixer Sant Feliu de Guíxols a través de les petjades de Gaziel. Va ser elaborada arran dels treballs realitzats pels Tallers d’Història durant el curs 2006-2007 amb motiu de l’any Gaziel (2007) en col·laboració amb l’associació guixolenca de cultura Mall. La coordinació i els textos complementaris van anar a càrrec d’Àngel Jiménez i Elena Esteva i la publicació va ser editada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i la Diputació de Girona.

Tots els fragments de Gaziel que s’inclouen en aquest itinerari han estat curosament seleccionats per Dolors Masferrer, membre de Mall, i tots pertanyen a un únic llibre: Sant Feliu de la Costa Brava (Barcelona. Editorial Aedos, 1963). L’esmentada obra de Gaziel no és un llibre d’història, sinó que és fruit d’una elaboració de ficció literària a partir de les dades històriques del seu moment i dels seus records d’infant. La mitificació de la seva infantesa devia ser inevitable, com la d’un món feliç i idíl·lic que s’estava extingint.

Va ser escrita a començament dels anys seixanta del passat segle, quan l’Agustí Calvet tenia uns setanta-cinc anys. Per tant, Gaziel no podia tenir en compte les darreres aportacions científiques en el coneixement històric i toponímic de Sant Feliu de Guíxols.

 

Retrat de Josep Girona, Agustí Calvet i Lluís Esteva

Retrat de Josep Girona, Agustí Calvet i Lluís Esteva al passeig del Mar el 1963
AMSFG. Fons Josep Girona (Autor: desconegut)

 

 

Sobre Gaziel


Agustí Calvet i Pascual, Gaziel, va néixer el 7 d’octubre de 1887 a la casa número 8 del carrer del Mall (actualment número 14). Inicialment el seu pare es va dedicar a la fabricació i comerç de taps de suro. L’any 1893 la família va liquidar el negoci i es traslladà a Barcelona. El 1903 Agustí Calvet començà a estudiar la carrera de Dret i posteriorment va fer també la de Lletres i la de Filosofia.

El 1909 va entrar com a redactor a La Veu de Catalunya i el 1914 utilitzà per primer cop el pseudònim Gaziel per signar l’article “Henri Bergson o la decadència d’Atenes”. El 1914 començà a treballar a París com a corresponsal de guerra de La Vanguardia. El 1917 tornà a Barcelona. Des de l’any 1920 va fer de director de La Vanguardia juntament amb Dídac Priu, Manuel Rodríguez Codolà i Josep Escofet. Des de l’any 1933 dirigí el diari en solitari. El 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, es traslladà a París amb la seva família. El 1939, arran de l’ocupació de la ciutat pels nazis, van marxar cap a Brussel·les. A partir d’aquest moment va escriure només en català.

L’any 1940, quan va tornar a Barcelona no va poder tornar a La Vanguardia i va anar a viure a Madrid on treballà incansablement en el món editorial. Va ser gerent de l’editorial Plus Ultra i va publicar, entre d’altres, per a l’Editorial Aedos i per a l’Editorial Selecta. Va morir el 12 d’abril de 1964 a la seva casa de Barcelona.

 

Retrat de Gaziel

Procedència: Biblioteca de Catalunya p. 76

 

El Sant Feliu del segle XIX


Al llarg del segle XIX Sant Feliu experimenta un fenomen migratori important: l’anada a Amèrica de molts guixolencs; el darrer terç de segle, s’industrialitza –en el ram del suro- i es genera un important creixement urbanístic que segueix el planejament traçat per l’arquitecte General Guitart. Un espai urbà –lloat per molts escriptors, especialment per Gaziel, i per tots els visitants- és sens dubte el famós Passeig de la ciutat, que conserva encara edificis tan singulars com el Casino dels Nois, la casa Patxot o can Sibils. Actualment, s’hi pot apreciar una petita mostra de l’arquitectura del tombant del segle XIX al XX.

En unes circumstàncies tan favorables econòmicament parlant, els guixolencs crearen les seves pròpies infraestructures o vials de comunicació: el tren (1892) i el port (a partir del 1904). El ferrocarril va produir expectació i optimisme entre els ganxons. Un bon testimoni d’això el trobarem quan Gaziel escriurà els seus records al Sant Feliu de la Costa Brava (1963). Precisament, el carrer de la Processó –antic camí de Palamós, avui carrer Maragall- per aquest motiu va conèixer una total transformació urbanística, ja que s’hi construïren també cases senyorials, com aquella en què la família de Gaziel va viure uns anys. Encara ara es conserven uns bells edificis –com la casa dels Calvet- que en donen testimoni.

Si el suro –després del poder monacal- ha estat l’element que més ha marcat el tarannà col·lectiu dels guixolencs, modernament el fenomen social que més ha influït i ha fet evolucionar l’estil de vida de la ciutat ha estat el turisme.

 

Vista aèria del municipi de Sant Feliu de Guíxols

Vista aèria del municipi de Sant Feliu de Guíxols als anys 30.
AMSFG. Col·lecció Espuña-Ibáñez (Autor: desconegut)

 

Són trenta-dos els punts d'aquesta ruta:

  1. Passeig del Mar - Racó de Llevant
  2. Passeig del Mar - Rambla del Portalet
  3. Rambla d'Antoni Vidal - Passeig del mar
  4. Platja de Sant Feliu
  5. Passeig del Mar, 8 - 12 - Ajuntament
  6. Passeig del Mar, 3 - Antiga Casa Llagustera
  7. Passeig del Mar, 8 - 12 - Riera del Monestir
  8. Plaça del Mercat, 23
  9. Carrer Estret, 19 - 21
  10. Monestir
  11. Carrer del Mall, 14
  12. Carretera de Girona, 7
  13. Placeta de Sant Joan, 45
  14. Placeta de Sant Joan
  15. Rambla d'Antoni Vidal, 43
  16. Carrer Verdaguer
  17. Carrer Joan Maragall, 10 - Algavira
  18. Carrer Girona - Joan Maragall, 15
  19. Carrer Joan Maragall, 34
  20. Carrer Joan Maragall, 36
  21. Carrer de Santa Teresa, 49
  22. Rambla del Portalet, 8 - 10
  23. Els Casinos
  24. Passeig dels Guíxols
  25. El Port
  26. Els Banys d'en Baldomero
  27. Ermita de Sant Elm - Monument de Ferran Agulló
  28. Ermita de Sant Elm - El mirador
  29. Carrer de Mascanada, 5 - 55
  30. El Cementiri
  31. Ermita de Sant Amanç
  32. Platja de Sant Pol

Font: Texte elaborat per Ma. Àngels Suquet.
Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols, 2013
.

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos