Casa Albertí

CASA ALBERTÍ | 1880

Carrer de la Penitència, 10

Autor: Desconegut

La Casa Albertí fou la darrera llar de Josep Albertí i Corominas, un dels pintors més carismàtics de Sant Feliu de Guíxols. La Casa Albertí té un aire de casa d’indiano, com moltes d’aquella part de l’Eixample. Construïdes al s. XIX, tenen un pati al darrere, amb parterres i una part coberta, que servia per rentar la roba en els safareigs i feia la funció de rebost, alhora que també s’utilitzava per guardar-hi el carbó. A la planta baixa, solien tenir un rebedor i un despatx; després arrencava l’escala cap al pis superior i, al fons, hi havia el menjador i la cuina. A la planta superior hi havia les cambres de dormir, moltes estaven dividides dos àmbits: una habitació amb el llit i una petita sala d’estar. Donant al pati, s’hi situaven les comunes i, a dalt de tot, les golfes.

Les primeres dades de la casa són de l’any 1864, llavors hi havia un solar que es va vendre al guixolenc Pere Mas, amb unes condicions determinades, la més important de les quals era edificar en el primer any una casa com a mínim amb planta baixa i primer pis. El 1872 ja hi havia una casa construïda, “con el patio y el huerto contiguo a la parte de detrás”, que es tornà a vendre a la Sra. Picarín i Portabella, propietària barcelonina. El 1880, la casa pertanyia a Jaume Janer i Tutau, natural de Darnius i establert a Sant Feliu com a fabricant de taps. A la casa, segons el document del Registre de la Propietat, “se han hecho grandes obras e importantes mejoras, compuesta de bajos y de dos pisos, con un huerto detrás.” En morir, el 1897 heretà la casa el seu fill Salvador Janer i Quintà, industrial surer i promotor del port de Sant Feliu. A la dècada de 1890 va convertir l’empresa familiar en “Salvador Janer y Cía” i arribà a tenir més de cent treballadors. Fou cònsol honorari de Paraguai i alcalde de la ciutat en dues ocasions, la primera dins del partit de la Lliga (1902-1903) i després dins de la Unió Patriòtica (1924-1927) durant la dictadura de Primo de Rivera. Fou també diputat provincial, i formà part de la comissió que defensà la construcció del port de Sant Feliu.

El 1977, la va comprar Josep Albertí i hi va viure el darrer període de la seva vida. L’artista morí el 1993 i llegà la casa, junt amb part important de la seva obra pictòrica, a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols. Seguint la seva voluntat, l’any 2001, l’Ajuntament va rehabilitar aquesta casa i, el 4 de maig de 2002, la va inaugurar com a casa-museu. No obstant, hi havia grans dificultats per assolir l’adequació de l’edifici per a la supressió de barreres arquitectòniques i per garantir la conservació de les pintures exposades. Actualment la seva obra es troba dipositada al Museu d’Història i el seu fons documental es conserva a l’Arxiu Municipal. Des de la seva donació, la Casa Albertí s’ha utilitzat com a dependència de diferents serveis municipals i, des de l’any 2009, ha estat seu del Pla de Barris del Puig i Eixample de Llevant de Sant Feliu de Guíxols.

Localització

Font: Adaptació del text elaborat per Judith Albertí amb motiu de l’exposició itinerant Josep Albertí, el pintor enamorat de la vida (2013), organitzada per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols en el marc del Pla de Barris de Sant Feliu de Guíxols

ARTICLES RELACIONATS

josep albertí i corominas 01 - Sóc Sant Feliu de Guíxols

Josep Albertí i Corominas

el sant feliu de josep albertí 01 - Sóc Sant Feliu de Guíxols

El Sant Feliu de Josep Albertí

carrer penitència - Sóc Sant Feliu de Guíxols

Carrer Penitència