Toni Sala
Vaig néixer a Sant Feliu, en una casa del carrer Rius i Calvet. Vaig criar-me a la Vall d’Aro, entre el racó de Garbí i la desembocadura del Ridaura. Vaig començar a escriure al col·legi Gaziel, on vaig tenir per mestres Narcís Masferrer i Toni Agustí. Després vaig passar a l’institut de Sant Elm, el més ben situat del país. Mentre anava a l’institut vaig estar fent amb uns amics algun programa a Ràdio Sant Feliu, que llavors tenia els estudis molt a la vora d’on ara m’estic a Sant Feliu.
Vaig estudiar filologia a la UDG, al barri vell. No em puc queixar doncs pel que fa a una formació paisatgística. Mentrestant, vaig fer de guia hípic i de recepcionista d’hotel. Després em vaig casar, vaig treure unes oposicions i vaig estar fent de professor de secundària a Pineda de Mar i a Lloret. He estat vivint entre Pineda de Mar i Sant Feliu de Guíxols. Tinc una filla. Vaig guanyar un premi, el Documenta, i vaig començar a publicar llibres com Entomologia, Pere Marín, Bones notícies, Quatre dies a l’Àfrica, Marina, Agi, Autoestop, Goril·la blanc o Provisionalitat, totes a Edicions 62. Els nois i El cas Pujol les ha publicat l’editorial L’altra. El meu llibre amb més èxit va ser la Petita crònica d’un professor a secundària, del qual van fer-se’n força edicions i es va portar al teatre.
Per Rodalies vaig rebre el Premi Sant Joan i el Premi Nacional de Literatura, cosa que no vol dir que jo cregui gaire en els premis literaris. Alguns d’aquests llibres han estat traduïts al castellà i a l’alemany. He escrit pròlegs i estudis, sempre referits a la literatura, molt principalment la catalana. He fet conferències. He dut un bloc a internet, mitjà en el qual m’he mogut amb força comoditat. També he col·laborat en premsa, sobretot a El Punt i a Àncora. Actualment coordino grups de lectura en biblioteques públiques, faig de professor a la UOC i a la UPF, i sóc l’escriptor de capçalera de la Biblioteca Octavi Viader i Margarit del meu poble.
Treballs recents
ENTOMOLOGIA
EDICIONS 62, 1997
ACLARIMENT
Lector, d’aquí a ben poc et moriràs i t’enduràs amb tu el record del que has llegit aquests darrers cinc minuts o, si no el conserves, el record d’haver-te assegut algun dia a llegir aquest llibre o el record d’haver-te’l comprat o almenys el record d’haver-te comprat un llibre, o només el record d’haver-te comprat alguna cosa, d’haver sortit de casa. Encara que només sigui per la més mínima conseqüència d’estar distret ara a llegir, i no en qualsevol altra ocupació, morirà alguna cosa en la qual jo he pres part.
EL CAS PUJOL
L’ALTRA EDITORIAL, 2014
La meva petita aventura pujolesca s’acaba en un lloc inesperat, s’acaba en una cala encara prou verge i solitària del meu poble, un matí de juliol que m’estava banyant. Acabava de sortir el meu article a El Punt i Pujol va trucar-me al mòbil.
Em recordo pujant com una cabra per les roques patint que no fallés la cobertura. Diria que primer va parlar amb mi una secretària i diria que em va mig espantar, vaig pensar que l’article no devia haver agradat al president, si em trucava.
Però no. Al contrari:
– Ha quedat bé –em va dir.
PROVISIONALITAT
EDITORIAL EMPÚRIES, 2012
I encara que la serenitat dominava completament el cementiri – un dia entre setmana, un cementiri petit als afores del poble -, i encara que l’únic visitant fos jo, i que la llum empordanesa del cel, un matí de principis de juny, em temptava amb uns arguments tan raonables per, almenys durant el camí fins a arribar al cotxe, acceptar i fins i tot agrair la porció limitada de vida que ens toca, a dintre meu podia sentir també el borbolleig i el crepitar de llavors esberlant-se, enterrades en carn, i comprenia, un altre cop, que no depèn de mi donar la mort per bona.
ENTOMOLOGIA
EDICIONS 62, 1997
ACLARIMENT
Lector, d’aquí a ben poc et moriràs i t’enduràs amb tu el record del que has llegit aquests darrers cinc minuts o, si no el conserves, el record d’haver-te assegut algun dia a llegir aquest llibre o el record d’haver-te’l comprat o almenys el record d’haver-te comprat un llibre, o només el record d’haver-te comprat alguna cosa, d’haver sortit de casa. Encara que només sigui per la més mínima conseqüència d’estar distret ara a llegir, i no en qualsevol altra ocupació, morirà alguna cosa en la qual jo he pres part.
EL CAS PUJOL
L’ALTRA EDITORIAL, 2014
La meva petita aventura pujolesca s’acaba en un lloc inesperat, s’acaba en una cala encara prou verge i solitària del meu poble, un matí de juliol que m’estava banyant. Acabava de sortir el meu article a El Punt i Pujol va trucar-me al mòbil.
Em recordo pujant com una cabra per les roques patint que no fallés la cobertura. Diria que primer va parlar amb mi una secretària i diria que em va mig espantar, vaig pensar que l’article no devia haver agradat al president, si em trucava.
Però no. Al contrari:
– Ha quedat bé –em va dir.
PROVISIONALITAT
EDITORIAL EMPÚRIES, 2012
I encara que la serenitat dominava completament el cementiri – un dia entre setmana, un cementiri petit als afores del poble -, i encara que l’únic visitant fos jo, i que la llum empordanesa del cel, un matí de principis de juny, em temptava amb uns arguments tan raonables per, almenys durant el camí fins a arribar al cotxe, acceptar i fins i tot agrair la porció limitada de vida que ens toca, a dintre meu podia sentir també el borbolleig i el crepitar de llavors esberlant-se, enterrades en carn, i comprenia, un altre cop, que no depèn de mi donar la mort per bona.