Josep Cullell

Sóc fill de Sant Feliu de Guíxols (vaig anar a néixer, de fet, a Girona. Però era tan menut que no me’n recordo). Sí que tinc presents els meus anys d’adolescència, una ciutat força diferent de la d’ara (no que fos pitjor ni millor, només que era diferent). Vaig estudiar als Hermanos i a l’Acadèmia (el centre que avui és l’Institut Sant Elm).

Vaig estudiar Filosofia a la Universitat de Barcelona i he cursat màster i doctorat a la Universitat de Girona. He estat professor de Filosofia a Blanes, Girona i a Sant Feliu de Guíxols (al centre esmentat). He desenrotllat tallers d’argumentació per a adolescents (Escola Gaziel) i temes de Socials a l’Escola d’Adults de Sant Feliu. Ara ja tinc dona, fills i néts i quan aquests deures benignes m’ho permeten, m’agrada dedicar-me a llegir, escriure, música, pintar i a altres ocupacions d’aquestes innocents. De cap d’aquestes n’he tret altra cosa que una bona estona dedicant-m’hi i, per tant, continuo fent-les amb il·lusió i sense cap altra pretensió.

De gran em va venir l’afecció per al món mediterrani: recórrer-lo, quedar calat de la seva diversitat de cultures, de paisatges, de gent, de parles, de música, de cuina…

Sempre m’ha interessat, també, la situació cultural de la ciutat (com a tants altres conciutadans), i per això he intentat afegir-hi algun granet de sorra: fundació de “Mall, associació guixolenca de cultura” o creació i edició de Lletres guixolenques (revista digital). He escrit alguns llibres (publicats en diverses editorials i, ara ja, la majoria d’ells en format e-book a Amazon) i articles a rotatius i revistes d’aquí i de fora. No m’he fet mai de cap partit polític, però la política de saló (la teòrica), gratuïta, sempre m’ha agradat i m’ha distret, igual que trescar per muntanya i anar en bicicleta.

M’agrada la literatura que traspua vivències i descriu el mon i m’agrada l’assaig que fa de la literatura una manera de viure.

Treballs recents

josep cullell ramis una vila del nou cents

UNA VILA DEL NOU-CENTS

EDITORIAL ROURICH, 1997 – AMAZON (EBOOK), 2014.

Com he dit abans, aquest morro que feia el puig del Molí de Vent era un excel·lent mirador sobre tota la vila, les seves rodalies i el circ de turons que voregen en semicercle la badia de Sant Feliu. L’oportunitat d’estar-se assegut, l’esquena recalcada a les pedres del molí era, ara que ho recordo, magnífica. La bellesa i l’encís que aquell mirador oferia eren especials, perquè en ser un lloc una mica atrotinat i desballestat, no era pas massa concorregut. Però a més oferia una panoràmica una mica secreta i ingràvida de Sant Feliu, només accessible als que per aquells contorns hi fèiem la viu-viu.

Josep Cullell-Ramis - Política elemental

POLÍTICA ELEMENTAL

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT, 2004 – AMAZON (EBOOK), 2014.

[…]…quan avui parlem d’una persona o partit de dretes, s’ha d’entendre, en general, com una persona o un partit que de fet i/o de paraules s’esforça per conservar i mantenir situacions i estructures polítiques del sistema políticoeconòmic vigent o passat, que resulten beneficiosos per a ell o per a la classe social a la qual pertany […]. Una persona o partit d’esquerres és aquella o aquell que malda per renovar l’ordre polític i econòmic establert, en la mesura que aquest ordre és contrari als seus interessos personals o de classe social.

Josep Cullell-Ramis - Geografia d'Homer

GEOGRAFIA D’HOMER

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT, 2004 – AMAZON (EBOOK), 2014.

El recinte arqueològic de Milet és, literalment, una pura ruïna. Els edificis antics de major interès queden només insinuats pel que resta del fonaments. Altres edificis d’època romana i otomana tenen parets més senceres, encara que molt desgastades a punt del desnonament absolut […].

Milet no és com Efes. Gairebé no hi ha ningú més que visitants dispersos trescant per les pedres i els carrers apedaçats. Poca gent, gent de l’obsessionada pel testimoni de les pedres o especialistes d’elles. Així que a part de fer efectiva l’entrada al recinte, el silenci, la solitud i la llibertat per moure’s per allà on plagui són les circumstàncies reals de la ruïna.

josep cullell ramis una vila del nou cents

UNA VILA DEL NOU-CENTS

EDITORIAL ROURICH, 1997 – AMAZON (EBOOK), 2014.

Com he dit abans, aquest morro que feia el puig del Molí de Vent era un excel·lent mirador sobre tota la vila, les seves rodalies i el circ de turons que voregen en semicercle la badia de Sant Feliu. L’oportunitat d’estar-se assegut, l’esquena recalcada a les pedres del molí era, ara que ho recordo, magnífica. La bellesa i l’encís que aquell mirador oferia eren especials, perquè en ser un lloc una mica atrotinat i desballestat, no era pas massa concorregut. Però a més oferia una panoràmica una mica secreta i ingràvida de Sant Feliu, només accessible als que per aquells contorns hi fèiem la viu-viu.

Josep Cullell-Ramis - Política elemental

POLÍTICA ELEMENTAL

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT, 2004 – AMAZON (EBOOK), 2014.

[…]…quan avui parlem d’una persona o partit de dretes, s’ha d’entendre, en general, com una persona o un partit que de fet i/o de paraules s’esforça per conservar i mantenir situacions i estructures polítiques del sistema políticoeconòmic vigent o passat, que resulten beneficiosos per a ell o per a la classe social a la qual pertany […]. Una persona o partit d’esquerres és aquella o aquell que malda per renovar l’ordre polític i econòmic establert, en la mesura que aquest ordre és contrari als seus interessos personals o de classe social.

Josep Cullell-Ramis - Geografia d'Homer

GEOGRAFIA D’HOMER

PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT, 2004 – AMAZON (EBOOK), 2014.

El recinte arqueològic de Milet és, literalment, una pura ruïna. Els edificis antics de major interès queden només insinuats pel que resta del fonaments. Altres edificis d’època romana i otomana tenen parets més senceres, encara que molt desgastades a punt del desnonament absolut […].

Milet no és com Efes. Gairebé no hi ha ningú més que visitants dispersos trescant per les pedres i els carrers apedaçats. Poca gent, gent de l’obsessionada pel testimoni de les pedres o especialistes d’elles. Així que a part de fer efectiva l’entrada al recinte, el silenci, la solitud i la llibertat per moure’s per allà on plagui són les circumstàncies reals de la ruïna.

Videos

Contacte

També ens pots trobar a