zaira - Sóc Sant Feliu de Guíxols

Zaira (1903)

Canut Pellicer recull aquestes paraules de Garreta: «Zaira és la mateixa que va crear Santiago Rusiñol en L’alegria que passa. Vaig veure l’obra, i aquella figura m’impressionà, i d’ací la sardana». Quan aquesta obra va representar-se al Teatre Novetats de Sant Feliu de Guíxols, el febrer de 1903, l’orquestra Garreta va assumir la interpretació musical i Juli o bé el seu pare van dirigir el cor. El personatge de Zaira és l’heroïna de l’obra, qui forma part d’una companyia ambulant d’artistes de circ que altera l’ordre tradicional d’un poble al qual arriben per fer les seves funcions. Zaira encarna les aspiracions artístiques i amoroses del protagonista masculí. Vegeu també les versions per a piano i per a quintet.

FITXA TÈCNICA

Estructura formal: curts (35 compassos); llargs (77 compassos).

Tonalitat: sol menor.

Instrumentació: (Fb, 2 Tib, 2 Ta) – (2 Ctí, 2 Trb, 2 Fsc) – (Cb).

PARTITURES

MANUSCRIT 05 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

C08.03.04.02 063 0001

MANUSCRIT 06 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

C08.03.04.02 067 0001

PARTICEL·LES

MANUSCRIT 01 (AFF)

LGA0003 01-01

MANUSCRIT 02 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

C08.03.04.01 010.1 0001

MANUSCRIT 03 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

C08.03.04.01 017 0001

MANUSCRIT 04 (CEDOC – Fons Juli Garreta)

C08.03.04.01 023.2 0001

ALTRES FONTS MUSICALS

ESBOSSOS

ARXIUS SONORS

PER A SABER-NE MÉS

DOCUMENTACIÓ

Concerts: 11-VII-1907, 8-VIII-1907, 15-VIII-1907, 26-V-1923, 10-I-1926, 10-V-1927, 15-IV-1928, 24-VIII-1930, 5-X-1930, 7-IV-1931, 23-VII-1935, 9-XII-1935.

Enregistraments: Cobla Principal de La Bisbal (Gramophone 1903).

Edicions impreses: Tritó (2010).

REFERÈNCIES

Arxius: ACF, AFF, ACS, AMC, CEDOC (Fons Juli Garreta), BPG (Fons Baró), CIMP (Fons Federació Sardanista del Rosselló).

Documents: doc. núm. 10.

Premsa: Pellicer (1926:41); CRO (23-VIII-1907:1), LCH (9-XI-1905:2), LLE (1-II-1903:2, 8-II-1903:2, 24-VIII-1907:3).

Sigles utilitzades.


Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014