Festes i tradicions de Sant Feliu de Guíxols

 

Setmana Santa - Mercat del Brunyol | Abril


Forma part de la Quaresma, s’inicia amb el Diumenge de Rams i acaba el Dissabte de Glòria.

Durant la Setmana Santa, la litúrgia reviu la passió i el sacrifici de Jesús. La seva resurrecció era considerada com la demostració de la futura resurrecció dels cossos dels homes i les dones.

Durant aquesta setmana són molt típiques les processons de tipus penitencial, “teatralitzades” per mitjà de misteris i dramatitzacions diverses. La processó s’organitza en passos o misteris, que són representacions dels diferents episodis de la vida de Jesús sobre cadafals portàtils, promoguts i conduïts per confraries. Aquestes escenes tenen el seu origen en les representacions medievals de la passió de Crist. Hi participen les vestes, amb un hàbit molt característic i el cap tapat amb una cucurulla de cartró folrat, solen portar crucifixos i ciris. Algunes vestes fan penitències i altres porten objectes simbòlics, relacionats amb la crucifixió de Jesús; també hi van persones que han fet prometences per tal de complir els seus vots. A Catalunya, a les processons hi ha present una imatge del Crist crucificat, completament dreta i conduïda per un sol portador. Amb el temps, les processons es van convertir en aparadors per al lluïment social. L’any 1931, amb la proclamació de la II República es van suprimir les processons, que es van reprendre amb devoció durant la dictadura de Francisco Franco.

 

brunyols de l'Empordà

Brunyols de l’Empordà
Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Autor desconegut)

 

Durant aquesta setmana a l’Empordà i rodalia se solien fer els bunyols o brunyols, fregint una pasta especial en grans quantitats per poder oferir-ne a amics i familiars. A Sant Feliu de Guíxols els brunyols tenen forma de triangle i estan fets amb una pasta que els dóna un gust característic. Per tal que tothom els pugui tastar, des de l’any 2003 l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols organitza el Mercat del Brunyol. Aquesta fira té lloc per Setmana Santa i, durant tres dies, s’arriben a repartir fins a 300 quilos d’aquest deliciós producte. Un dels actes més esperats és el concurs de brunyols on es premien les millors receptes en tres modalitats de confecció de brunyols: els de l’Empordà, els de Sant Feliu i els de pastes creatives. A part, s’ofereixen diversos tallers, visites teatralitzades al Monestir i un complet programa d’actes religiosos i culturals.

 

Mercat del Brunyol a la plaça del Monestir, 2009

Mercat del Brunyol a la plaça del Monestir, 2009
AMSFG. Fons Albert Gironès (Autor: Albert Gironès)

 

El Dimecres Sant era el primer dels tres dies d’oli, durant els quals només es podia cremar oli per fer llum i cuinar amb aquest greix vegetal. Aquest dia era freqüent fer el salpàs, que també es podia realitzar el dissabte. El capellà i els escolans passaven casa per casa a fer la benedicció de portes i finestres amb sal dissolta amb aigua beneita. La sal, l’anaven donant al capellà els veïns que sol·licitaven la benedicció. Es creia que aquesta cerimònia guardava les cases de bruixes, diables i tota mena de mals esperits. Tot i que durant el Franquisme la Setmana Santa va guanyar protagonisme, als anys 40, el Dimecres Sant ja no se celebrava.

 

Jesucrist pintat per Josep Albertí

Jesucrist pintat per Josep Albertí
AMSFG. Fons Josep Albertí (Autor desconegut)

 

El Dijous Sant no es treballava, a les esglésies es guarnien monuments -altars decorats- que eren visitats per nombroses persones. Antigament, a la tarda, se celebrava l’ofici de les Tenebres i els Fasos. Durant aquesta missa, al quinzè salm, la mainada feien els fasos, que consistien en fer un gran terrabastall amb maces i matraques per simbolitzar l’alegria del poble jueu quan Jesús fou empresonat. Després de la funció religiosa, sovint es llegia la sentència de Jesús i, a continuació, sortia la processó.

El Dijous Sant es feia la processó de la Puríssima Sang, que era la més important de la Quaresma. Els misteris representats eren: l’oració de l’hort, la presa a l’hort, la coronació, l’assotament, Jesús Natzarè amb la creu al coll, l’ecce homo, el camí del Calvari, el despullament, el clavament a la creu, el davallament de la creu, la Mare de Déu de la Pietat, l’enterrament i el sant sepulcre. Els armats eren protagonistes d’aquesta cerimònia, així com també era habitual que hi participessin penitents, especialment als pobles de mar on era habitual que pescadors i mariners fessin prometences quan es trobaven en mals tràngols. En alguns llocs també s’interpretava el misteri de la passió. La representació de la mort,  que obria la processó per atemorir la gent, sembla que era comuna als pobles empordanesos i rossellonesos. Actualment només es conserva a la processó de Verges. Posteriorment aquesta processó es va unificar amb la del Divendres Sant.

 

Crist de Sant Elm

Crist de Sant Elm, restaurat per Néstor Sanchiz  l’any 1993
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Néstor Sanchíz)

 

A mitjan segle XX, la missa del Dijous Sant celebrava la institució de l’Eucaristia al Sant Sopar que Jesús compartí amb els apòstols. A Sant Feliu de Guíxols, durant el Franquisme, les autoritats assistien a aquest acte, que era molt solemne, i després es visitaven els monuments -altars decorats- de les diferents esglésies de la ciutat. En aquest ofici es feia el sermó del Mandat i la cerimònia del Lavatori de peus a dotze ancians de l’Asil Surís. Els membres de Acción Católica es repartien les vetlles dels monuments, la diürna la feia la Rama Femenina i la nocturna, la Masculina. Aquestes guàrdies d’honor duraven tot el Divendres Sant.

El Divendres Sant se seguien les mateixes tradicions que el dia anterior. La visita als monuments, la processó de l’aurora, que recorria les estacions del Calvari. En moltes esglésies tenia lloc el “sermó de la bufetada” on s’explicava el fet que el soldat Malcús havia pegat Jesús, i l’ofici de les tres hores o “sermó de les set paraules”, que començava a les 12 i acabava a les 3 de la tarda, commemorant les hores que Jesús havia estat clavat a la creu. A continuació se solia representar el davallament de la creu. Al vespre, sortia la processó de la Passió i la Mort, que ha acabat essent anomenada la processó del Sant Enterrament, en la que s’han fos les processons del Dijous Sant i el Divendres Sant.

 

Viacrucis als anys 40

Viacrucis als anys 40
AMSFG. Fons Pere Rigau (Autor: Pere Rigau)

 

A Sant Feliu de Guíxols no hi ha tradició de processons, a mitjan dels anys 40 l’Església parroquial va instaurar la celebració d’un viacrucis que en l’actualitat encara es fa. Als anys 40 i 50 els actes litúrgics del Divendres Sant van anar variant. Inicialment començaven de bon matí, a les 7, amb el viacrucis seguit del sermó de la passió; a les 10 hi havia l’ofici d’adoració de la creu o l’ofici de les tenebres; a les tres de la tarda l’exercici de les set paraules o funció de les tres hores d’agonia i, a les vuit del vespre, la funció de la soledat de Maria. Posteriorment es va reduir el programa. La diada s’iniciava a les 9 del matí amb un rosari, la meditació de la passió i el cant de matines i laudes. A la tarda, hi havia l’ofici de la passió i mort de Jesús i, al vespre, el viacrucis de la rambla Vidal.

El Dissabte de Glòria és el darrer dia de la Quaresma i constitueix la festa central del calendari cristià, ja que celebra la resurrecció de Crist. Un dels rituals més espectaculars és l’Al·leluia, que antigament es feia amb un repic de campanes a les 10 del matí. També són característiques les cantades de caramelles. Aquest esclat de soroll i música és comú en les cerimònies agràries de fertilitat, per allunyar els mals esperits. Després del toc d’al·leluia, l’Església procedia a les litúrgies de la benedicció i producció del foc nou i de la benedicció de les piques i fonts baptismals. El foc nou és purificador i simbolitza l’inici d’una nova vida amb els fruits novells.

 

Campana de l'església parroquial

Campana de l’església parroquial de Sant Feliu de Guíxols
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Autor: Salvador Estibalca)

 

Al principi de la dècada dels 50 es va instaurar la Vetlla Pasqual i la celebració va passar a fer-se a la nit. L’ofici és l’anunci litúrgic de la resurrecció, mentre que les caramelles eren la celebració popular. Les caramelles consisteixen en repertoris de cançons populars que les colles acompanyen amb instruments que, majoritàriament, són de fabricació casolana. L’any 1944 el Cor Parroquial va cantar les caramelles interpretant el repertori següent: “La costa de la meva pàtria” de Salvador Giner; “Primaveral” de Josep Vicens; les “Caramelles” de Josep M. Vilà i les dues sardanes “L’Empordà” i “La sardana de les monges” d’Enric Morera. La nit del Dissabte de Glòria, a principi dels anys 50, els carrers de la ciutat eren recorreguts per colles de caramellaires que cantaven fins a la matinada.

El prevere Rafael Martí -en un article publicat a Símbolo el dia 1 de març de l’any 1953- feia la següent observació “No quisiéramos cerrar nuestro artículo sin hacer una llamada sobre el texto de las “caramelles” unas veces tan fuera de lugar y otras de tan mal gusto y hasta rayando lo indecoroso. Buena ocasión propicia sería también la renovación de estos cantos en su sentido primitivo de anunciar la victoriosa resurrección del Señor”. No obstant, als anys 60 a Sant Feliu de Guíxols sembla que aquesta tradició es va anar perdent. 


Font:
Text elaborat per M. Àngels Suquet,  Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols a partir de:
Amades, Joan. Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona: Salvat Editores S. A., 1989 (3ª edició)
i diversos articles publicats als setmanaris Àncora i Símbolo. 2011.

 

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos