Aquesta és la festa patronal dels estudiants i antigament se celebrava el dia 7 de març. Està dedicada a Sant Tomàs d’Aquino, conegut també com l’Àngel de les Escoles. Segons Joan Amades, aquest dia a Barcelona es feia un ofici solemne a l’església de Santa Caterina i, a continuació, tenia lloc una processó en la que participaven totes les facultats. La desfilada es feia per grups formats per professors i estudiants, encapçalats per la bandera corresponent. Aquesta diada era celebrada sobretot pels estudiants de Batxillerat i pels universitaris. A Girona, per exemple, era seguida pels alumnes de l’Escola Normal del Magisteri. L’any 1956 Eduard Rodeja, aleshores director del Liceu Abat Sunyer de Sant Feliu de Guíxols –actual Institut Sant Elm-, explicava al Setmanari Áncora en una entrevista els seus records d’aquesta festa quan era estudiant a la Universitat de Saragossa, on s’organitzaven “novilladas” i també “cabalgatas” o desfilades de disfresses.

“Anecdóticamente recuerdo que en el curso de una cabalgata (así la llamábamos), en que gran número de estudiantes disfrazados recorrían las calles de la Ciudad tras desfilar ante los Profesores situados en la escalinata de la Facultad de Ciencias, unos compañeros vestidos de indígenas americanos, a cuya cabeza iba Cristóbal Colón, repartieron, ante el asombro y risa de todos, gran número de plátanos que desde el Rector al último Catedrático, comieron con gran satisfacción”.

Desfilada de disfresses, 1985.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Procedència: El Punt Diari/ Autor: Enric Estarlí).

L’any 1935, amb motiu de la festivitat de Sant Tomàs, la Federació Catalana d’Estudiants Catòlics convidava als poetes i prosadors de tots els centres docents de les terres catalanes a prendre part dels III Jocs Florals Escolars. Durant el Franquisme, es va promoure la figura d’aquest sant, segurament perquè representava els valors d’esforç i dedicació que havia de seguir tot bon estudiant. El 7 de març de 1950 la Junta Rectora de la Cooperativa de Consum Reverend Santos Boada de Sant Feliu de Guíxols va lliurar un lot de llibres per a la Biblioteca del Grup Escolar Municipal, donació que es repetiria també l’any 1954.

Xocolatada per la festa de Sant Tomàs d’Aquino, 1985.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Procedència: El Punt Diari/ Autor: Joan Comalat).

A la nostra ciutat, la popularitat d’aquesta festa comença l’any 1952, coincidint amb la inauguració del Liceu Abat Sunyer. Aquest centre va ser promogut per l’Institut d’Estudis Guixolencs amb el patrocini de l’Ajuntament i de la Cambra de Comerç. Inicialment estava situat a l’antic Col·legi de la Divina Pastora fins que l’any  1965 es va inaugurar un nou edifici –l’actual Institut Sant Elm-. Aquell any 1952, la festa de Sant Tomàs d’Aquino va comptar amb un dens programa d’actes que va començar a les 9 del matí amb una missa. Durant tota la diada, els carrers de la ciutat es van omplir d’estudiants que lluïen els tradicionals barrets. A les 11 del matí, va tenir lloc a les Escoles Nacionals una partida d’escacs en la que va participar el jugador local Ferran Bosch. Posteriorment el Club Guixolenc d’Escacs patrocinaria de manera habitual aquest esdeveniment per mitjà de premis. Al matí, de manera simultània, es feia un campionat de tennis de taula. Al migdia, els alumnes i professors del Liceu Abat Sunyer van celebrar un dinar de germanor; en altres ocasions se celebrarien esmorzars amb xocolata desfeta.

A la tarda, a les escoles, els alumnes van poder participar en gran nombre de jocs de cucanya, com curses de sacs o trencar l’olla. També es van jugar dos partits de futbol, un entre dos equips d’escolars i un altre amb una selecció d’alumnes del Liceu. Al vespre hi va haver una sessió de cinema amb l’exhibició de la pel·lícula La casa de la Troya. Les projeccions algunes vegades tenien lloc al local d’Acció Catòlica i, d’altres, al Centre Parroquial.

Desfilada de disfresses, 1985.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Procedència: El Punt Diari/ Autor: Enric Estarlí).

En general, després de l’ofici, a les escoles se solien fer competicions esportives i festivals literaris. Als centres d’Ensenyament Mitjà,  l’organització dels actes anava a càrrec d’una comissió d’alumnes que es mobilitzaven la setmana anterior, fent programes, invitacions i recollint diners per finançar la festa.  A partir de l’any 1958, per exemple, al Liceu Abat Sunyer es van començar a representar obres de teatre, recitals de cançons, concerts i un variat repertori d’actuacions artístiques. L’any 1960 la festa va tenir molt de ressò perquè el dissabte anterior ja es va organitzar una excursió a Santa Fe del Montseny i al Turó de l’Home. A més, aquell mateix any, es va inaugurar la capella del Liceu Abat Sunyer  amb motiu de la festa patronal.

Estudiants fent la ronda de serenates, 1985.
AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Procedència: El Punt Diari/ Autor: Joan Comalat).

Com que aquesta festa tenia lloc abans de la Quaresma i, durant el Franquisme, el Carnaval havia estat prohibit, la festa dels estudiants va esdevenir un succedani del mateix i va prendre un caire més transgressor. Als anys 80 la jornada s’iniciava de matinada, quan encara era fosc. Els alumnes de l’Institut anaven passant per les cases dels diferents professors i els cantaven una serenata fins que es despertaven i els tiraven alguna cosa. Aquells docents que eren més previsors, ja deixaven preparada una capsa de galetes i una ampolla de moscatell. Quan havien acabat la ronda, anaven a l’institut a fer una xocolatada. A continuació, al matí, tenia lloc un partit de futbol al qual de vegades hi participaven els professors i on, posteriorment, també s’hi van afegir els alumnes del centre de Formació Professional.  Cap al migdia, es feia la desfilada de disfresses i, a la tarda, tothom qui ho volia podia anar a la sala Las Vegas a veure el festival d’actuacions protagonitzades pels mateixos alumnes. A la nit, no podia faltar el ball al gimnàs de l’institut o bé a la pista coberta de la “Corchera”, on algunes vegades actuaven grups de música formats per estudiants. Quan es va recuperar la celebració del Carnaval, mica en mica, la diada de Sant Tomàs va anar quedant en l’oblit.

Font: Text elaborat per M. Àngels Suquet, Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols - 2011.