Navili en construcció. Làmina de l’Àlbum del Marqués de la Victoria. Generalitat de Catalunya. Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona).

03-La drassana reial

La drassana i parc reial es va situar a l’arenal de la platja de Sant Feliu i va acollir, en els anys successius, la construcció de fins a tres navilis de línea, els més grans promoguts pel monarca a la península ibèrica.

L’any 1717 Felip V va encarregar la construcció de vaixells de guerra per a l’Armada Real al comte de Bergeyck, home de confiança del rei; a Antonio Gaztañeta, tinent general; i a José Patiño, intendent general de Catalunya. La drassana i parc reial es va situar a l’arenal de la platja de Sant Feliu i va acollir, en els anys successius, la construcció de fins a tres navilis de línea, els més grans promoguts pel monarca a la península ibèrica. Els vaixells que van ser construïts el Real San Felipe, el San Bartolomé (àlies el Cambí) i Nuestra Señora de Montserrat (àlies el Cathalán). L’obertura de la drassana militar va comportar grans canvis a la vida de la població. Tant per la ocupació de la façana marítima de la vila per part de les instal·lacions del parc com per l’arribada d’una gran quantitat d’operaris, tècnics, tropa i oficials.

Platja i passeig del Mar cap al 1900. La drassana reial s’instal·là entre la riera del Monestir, a l’extrem de Garbí de la platja, i la riera del Portalet, que desembocava davant de l’actual rambla del Portalet.
Al centre de la imatge hi ha el cobert de la drassana que encara existia durant el segle XIX i que se situava davant de la rambla Vidal. AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (H. Barroso).

Vista general del passeig del Mar durant el primer terç del segle XX. El parc de la drassana reial del segle XVIII abastava la platja entre la riera del Monestir i la riera del Portalet així com l’actual passeig del Mar, aleshores inexistent. AMSFG. Col·lecció Municipal d’Imatges (Àngel Toldrà).