Impressions Simfòniques (1907)
Obra per a orquestra de corda, que generalment es considera la primera composició simfònica de Garreta, malgrat algunes provatures anteriors en altres formats orquestrals. Va estrenar-la el 29 d’octubre de 1907 l’Orquesta Filarmónica Barcelonesa al Teatre Principal de Barcelona, dirigida per José Lassalle. De tota manera, existeixen diverses notícies que semblen indicar que l’obra estava escrita força temps abans: el novembre de 1906 ja s’anunciava l’estrena d’una obra orquestral de Garreta en els «Tes d’hivern» del mateix Teatre Principal. L’estrena va obtenir força ressò, però les interpretacions d’aquesta obra en els anys posteriors no van ser gaire nombroses a l’àmbit barceloní. En canvi, es va produir una sèrie força remarcable d’audicions a les comarques gironines que van fonamentar el prestigi de Garreta com a autor orquestral. Sebastià Rafart va dirigir-la a Girona i a Figueres el març de 1912. Durant l’estiu del mateix any, la cobla Principal de La Bisbal va tocar els primers moviments com a mínim en dues ocasions, ampliant la seva formació fins a divuit músics de corda, durant la festa major de Sant Feliu de Guíxols i també a la festa major de La Bisbal. De la seva difusió, n’és un testimoni la interpretació que en va fer a Sant Sadurní d’Anoia l’orquestra “Escolans” a l’Ateneu Agrícola l’estiu de 1914. Antoni Juncà va dirigir-la en dues ocasions el 1916 amb l’orquestra de la Societat Gironina de Concerts. Tornant a Barcelona, Francesc Pujol va dirigir-la al Palau de la Música Catalana el 1921 amb l’orquestra de l’associació «Amics de la Música», encara en vida de l’autor. Després de molts anys de silenci, es van produir alguns tímids intents de recuperar l’obra, ja durant el franquisme: el 22 de març de 1953 va dirigir-la a Girona Josep Baró Güell, al capdavant d’una orquestra de corda formada per a l’ocasió, i el 28 de març de 1965, l’Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics l’interpretà a Barcelona en la seva audició 335. La partitura general de l’obra no ha estat localitzada. Es conserven, això sí, diversos conjunts de materials que comprenen només particel·les manuscrites. Ara bé, un dels manuscrits de l’Orfeó Català sí que es presenta en forma de partitura, però sense títol i només amb el quart moviment en una versió més primerenca, talment com si es tractés d’un exercici acadèmic, amb el nom de Domènec Mas i Serracant com a propietari o destinatari.
FITXA TÈCNICA
Estructura formal: I. «No molt de pressa» (355 compassos); II. «No molt poc a poc» (178 compassos); III. «Temps moderat» (347 compassos); IV. «De pressa i apassionat» (382 compassos).
Tonalitat: I. sol menor; II. si bemoll major; III. sol major; IV. sol menor.
Instrumentació: (1Vl, 2Vl, Va, Vc, Cb).
PARTITURES
ALTRES FONTS MUSICALS
ESBOSOS
ARXIUS SONORS
PER A SABER-NE MÉS
DOCUMENTACIÓ
Concerts: 29-X-1907, 25-III-1912, 26-III-1912, [1]-VIII-1912, 18-VIII-1912, 18-II-1916, 28-IV-1916, 6-VI-1921, 4-XI-1927, 27-II-1944, 11-IV-1944.
Enregistraments: Orquestra de Cambra de Girona dirigida per Lluís Albert, només el quart moviment (Audio-visuals de Sarrià 1987 i 1991), Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Miquel Ortega (Tritó 2011).
Edicions impreses: Tritó (2007).
REFERÈNCIES
Arxius: CEDOC (Fons Juli Garreta), BPG (Fons Josep Baró), OBC.
Documents: doc. núm. 4 i 15.
Premsa: BAI (31-III-1912:3), DAV (18-II-1916:3), DDG (28-IV-1916:4), LAM (12-XI-1927:2), LCH (8-XI-1907:1), LLE (22-VI-1907:22, 19-X-1907:3, 2-XI-1907:3, 9-XI-1907:2), LVC (30-10-1907:2), PUB (30-X-1907:2), RMC (X-1907:222), SCH (VI-1907:8, IX-1907:6, VIII-1912:5, IX-1914:7), VAN (5-XI-1907:6-7, 27-III-1912:9).
Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014
