Música de Conjunt Juli Garreta

 

III. Música de conjunt [30 obres]

Juli Garreta no va escriure massa música original per a un conjunt instrumental que no fossin la cobla o l'orquestra simfònica. Les obres que constitueixen aquest apartat del catàleg són, bàsicament, instrumentacions. Per un costat, hi ha les versions per a banda que es varen fer de les seves sardanes i d'algunes de les seves composicions simfòniques més conegudes, de l'altre hi ha les instrumentacions que ell mateix va fer d'obres d'altres autors, concretament una fantasia sobre Aida de Giuseppe Verdi i l'adaptació per a orquestrina d'un cor del Tannhäuser de Richard Wagner.

 

Agadir (1906)

Marxa per a banda militar que, segons Josep Grahit, Garreta va escriure per a un concurs celebrat a Berlín. El 7 de maig de 1926, en una carta adreçada a Pau Casals, Isabel Pagès fa referència a una marxa pendent d'instrumentar per a banda, tasca per a la qual proposava Joan Lamote de Grignon. Si es tractés de Agadir, això implicaria que l'obra que va enviar a Berlín o bé era només una versió per a piano, o bé en el moment d'enviar-la no se'n va guardar còpia. A diferència de les altres instrumentacions incloses en aquest apartat, no es té notícia que la Banda Municipal de Barcelona l'arribés a interpretar.

 

Aida (1912)

Fantasia sobre motius de l'òpera homònima de Giuseppe Verdi interpretada el 29 d'octubre de 1912 per la Cobla Principal de Palafrugell al Centre Unió Republicana de Girona durant la festa major. El mateix dia, la mateixa cobla va interpretar una altra fantasia sobre la mateixa òpera transcrita per Cassià Casademont i la Cobla Principal de La Bisbal encara una altra deguda a Antoni Juncà. Uns dies després, el 3 de novembre, la cobla de Palafrugell tornà a interpretar l'obra de Garreta al Casino Menestral de Girona. Suposem que totes aquestes transcripcions devien ser per al conjunt de clarinets, cornetins, trombons, fiscorns, timbales, violins, violoncel i contrabaix característic de la formació instrumental de les cobles de l'època quan interpretaven el repertori de concert.

 

Andante (ca. 1898)

Versió per a orquestrina del segon temps del Quartet per a violí, viola, violoncel i piano que Garreta va compondre el 1898, esmentada per Josep Grahit el 1952 en la seva biografia del compositor.

 

Els boers (ca. 1899)

Xotis esmentat l'any 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta. El 1899 començà la segona guerra entre l’Imperi britànic i els bòers o afrikaners, descendents dels primers colons de l’actual Sud-àfrica o Transvaal. És remarcable que la premsa de Sant Feliu de Guíxols es feia ressò d'aquest conflicte, posicionant-se clarament a favor dels bòers. Fins i tot es va proposar una subscripció popular per donar suport a la independència de la colònia. Es tracta, doncs, d'un tema d'actualitat present en l'entorn social on es movia Juli Garreta. Sense anar més lluny, el mateix any Garreta havia compost una masurca de nom La Transvaliana.

 

La Bronca (sense data)

En l'únic manuscrit conegut, l'obra porta el subtítol «Valz-Jota de concierto». Tant aquest detall com la instrumentació fan pensar en les peces que habitualment tocaven les orquestres en els concerts de festa major.

 

Cor dels pelegrins (1904)

Vegeu Cor dels pelegrins dins l’apartat de música vocal.

 

La cuna (sense data)

En l'únic manuscrit conegut, hi consta la següent dedicatòria: «Dança dedicada al meu amic Ramón Brunet». El paper destacat de solista que s'assigna al primer clarinet, es deu al fet que el destinatari de l'obra era intèrpret d'aquest instrument. L'any 1899 Brunet tocava el clarinet a l'orquestra Nueva Alianza de Barcelona. No es conserva la partitura general sinó un joc de particel·les cosides.

 

Dansa de violins (sense data)

Obra esmentada el 1952 per Josep Grahit a la seva biografia de Garreta. Segons informa, es tracta d'una peça per a dos violins amb l'acompanyament d'un conjunt instrumental.

 

La filla del marxant (1903)

Instrumentació de la sardana homònima que va interpretar una banda no identificada el 30 d’agost de 1903, a la Rambla de Figueres.

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos