La Gallarda (Sense data)
Josep Grahit en la seva biografia de Garreta, el 1952, l’esmentava com a «sarsuela catalana», amb text del dramaturg i sastre guixolenc Pere Colomer i Fors. El compositor va col·laborar amb Colomer en diverses ocasions, com en l’obra teatral Llevor de gram (1902). Grahit va elaborar el seu llistat de composicions a partir del material que va trobar a casa d’Isabel Pagès, vídua Garreta. Amb tot, d’aquesta obra no se’n tenia cap altra informació, ni es té notícia de la seva representació. De fet, no se’n tenia constància fins l’any 2014 que, en el curs dels treballs d’aquesta catalogació, ha estat localitzada dins l’amplíssim fons de l’Orquestra Pau Casals. El manuscrit no està datat ni porta el nom de l’autor, però hi ha diversos factors que avalen que es tracta del manuscrit de Garreta que Grahit havia conegut: la cal·ligrafia, el tipus d’escriptura melòdica i harmònica, les indicacions de tempo i dinàmica escrites en català amb el mateix estil que en altres obres de Garreta, i la utilització de paper amb marca d’aigües «José Vilaseca», com en infinitat de manuscrits de l’autor. Es tracta d’una partitura general escrita en un quadern de fulls verticals de 24 pentagrames, format per quatre fascicles cosits entre ells. Més que una autèntica sarsuela, l’obra agrupa diversos números de música incidental per a una representació, tal com era habitual en el teatre líric en català a la primera dècada de segle XX. Els noms de personatges que es poden conèixer a través de les acotacions del manuscrit són: Falet, Lari, Mariona, Mingo, Guaita, Remei, Reparada, Cor de mariners, Dones i mainada.
FITXA TÈCNICA
Estructura formal: I. «Preludi» (106 compassos); II. «N. Primer. Coro de Mariners» (106 compassos); III. «Cançó de Mariona» (45 compassos); IV. «Final del Primer Quadro» [cor amb orquestra] (31 compassos); V. [Instrumental amb diàlegs parlats. Final del cinquè quadre] (254 compassos).
Tonalitat: I. la major; II. mi major; III. fa major; IV. mi major; V. mi major / fa # menor / la major
Instrumentació: (Ftí, Fl, Ob, 2 Cl, 2 Fg) – (2 TpA/Tp, 2 CtíA/Ctí, 2 Trb, Fle, Tb) – (Ti, Bb, Pt, Tri) – (S) -(S1, S2, T1, T2, B) – (Vl1, Vl2, Va, Vc, Cb).
PARTITURES
ALTRES FONTS MUSICALS
ESBOSSOS
ARXIUS SONORS
PER A SABER-NE MÉS
DOCUMENTACIÓ
Concerts:
Enregistraments:
Edicions impreses:
Autor del text: Pere Colomer i Fors.
Incipit del text: II. Cor: «Avuy la Gallarda la mar tallarà / y més que fer via la veureu volar»; III. Mariona: «Quan soch à la terra enyoro la mar / quan soch a la mar moro de anyoransa»; IV. Cor: «Endins del mar / veureu solcar / la vela extesa / ab llaugeresa»
REFERÈNCIES
Arxius: ANC (Fons Orquestra Pau Casals).
Documents:
Premsa:
Juli Garreta (1875 – 1925) Catàleg de l’obra musical
Joan Gay i Puigbert, Joaquim Rabaseda i Matas, Marisa Ruiz i Magaldi – 2014
