Música Vocal Juli Garreta

 

Sant Jaume de Galícia (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

 

Sant Segimont (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

 

Santa Quitèria (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

 

Sarsuela (1901)

El 5 de febrer de 1926, Lluís Garreta va enviar a Salvador Raurich un llistat d'obres del seu germà Juli, en el qual hi especifica: «el 1901 va musicar una sarsuela castellana, lletra d'en Lluís Viola i Vergés que viu a Madrit (no sabem encara el títol)». Josep Grahit, en la seva biografia de Garreta redactada el 1952, a banda de La Gallarda, esmenta una «altra sarsuela» que podria tractar-se de la mateixa a què es referia Lluís Garreta. Semblava que unes quantes dècades després ja no havia quedat rastre ni de l’una ni de l’altra, però l’any 2014 hem localitzat el manuscrit de La Gallarda enmig del fons de l’Orquestra Pau Casals. I en el mateix lligall s’hi conserva també el manuscrit anònim i sense títol d’una sarsuela castellana que, segons tots els indicis, podria tractar-se perfectament de la que van nombrar Lluís Garreta i Josep Grahit en els seus documents. Els fulls verticals, de 24 pentagrames per pàgina, estan agrupats en deu quadernets numerats i un full solt, però la numeració està equivocada, perquè molts fragments iniciats en un plec acaben en un altre que no és el correlatiu. Per tant, un cop corregits els errors, l’ordre dels quaderns hauria de ser el següent: 1, 4, 5, 7, 2, 3, 6, 8, 9, 10. Cal remarcar que el paper presenta sempre la marca d’aigües «José Vilaseca», com la majoria de manuscrits de Garreta, i també hi ha molts altres elements que justificarien una possible atribució: la cal·ligrafia, les característiques melòdiques i rítmiques, fins i tot les indicacions de matisos a la partitura, que es corresponen molt directament amb els que Garreta sovint utilitzava en català: «Poco más movido», «Menos movido», «Rellantando». El text musicat permet deduir que l’argument es mantenia dins l’esfera més habitual del género chico, amb l’amor i els malentesos  com a tema central, així com la relació interclassista entre un marquès i tot un seguit de personatges d’extracció popular. Si l’autor d’aquest text fos efectivament Lluís Viola, no quedaria lluny de les seves altres creacions teatrals, de les quals destaquen alguns «quadres socials» i «entreteniments» en un acte, escrits i publicats a Barcelona els darrers anys del segle XIX i primers del XX. La manca absoluta de notícies sobre aquesta col·laboració amb Garreta pot ser deguda, sobretot, a què no passés de ser un projecte de joventut que tal vegada no va arribar mai a un escenari. Amb tot, és oportú recordar la familiaritat de Juli Garreta amb la sarsuela, que era molt present en el panorama dels gustos i els entreteniments de la seva època, i que ell mateix va viure i conèixer directament el gènere gràcies a la seva activitat professional a Sant Feliu de Guíxols.

 

Scherzo (1906)

Cançó inclosa en el recull Per la terra, premiat a la Festa de la Bellesa de Figueres el maig de 1906. Només consta una execució pública d’aquesta cançó en vida de Garreta, el 5 d’agost de 1906 a Sant Feliu de Guíxols. La soprano Pilar Rufí i el pianista Ricard Vives la van interpretar el 17 de desembre de 1927 al Saló Novetats de Sant Feliu de Guíxols, dins del tercer concert del tercer curs de l'Associació de Música que Garreta havia presidit fins la seva mort.

 

Tot sia per Déu (Abans de juliol de 1904)

Cançó esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta, sobre un dels poemes del cicle Flors del Calvari de Jacint Verdaguer. La primera interpretació de què tenim constància, amb el títol de Tot per Jesús, va tenir lloc el 23 de juliol de 1904 en un recital a Sant Feliu de Guíxols, als jardins de la família Casas, a càrrec d’una cantant de cognom Carreró i el mateix Garreta al piano. Dos anys després, l’abril de 1906, la cançó es va interpretar en un Concert Íntim al saló del cinematògraf «Lion d’Or» de Sant Feliu de Guíxols, en què van participar també aquesta cantant i el propi Garreta com a acompanyant, tot i que a les cròniques locals no queda clar si ells van interpretar aquesta cançó o altres peces.

 

Una sense nom (Sense data)

Cançó esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta, de títol desconegut i etiquetada com a «una sense nom».

 

La vella (Sense data)

Obra basada en la cançó tradicional, esmentada el 1952 per Josep Grahit en la seva biografia de Garreta.

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos