Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

Ferran AGULLÓ VIDAL

Girona, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1963


Escriptor i poeta.

Es considera que, el 1908, des de l’ermita de Sant Elm, va batejar amb l’escaient nom de Costa Brava la costa que va des de Portbou fins a Blanes. Fill de Ferran Agulló i Calçada, Agulló Vidal era nascut –segons ell mateix va escriure a les seves Marines– en aigües de la badia guixolenca a bord d’un bergantí que feia el trajecte de Barcelona fins a la nostra ciutat.

Ferran Agulló i VidalPel que fa als seus avantpassats, el seu pare havia nascut a Sant Feliu el dia 25 de juliol de 1825, on fou batejat el dia següent, i era fill de Ferran Agulló i Especier –l’avi patern del nostre poeta–, natural de Sort, militar de professió amb rang de sergent primer, adscrit al Primer Regiment Quarta Companyia del Primer Batalló de Línia Número 10 de la Divisió del Baró d’Eroles, estacionada a la nostra població, i de la guixolenca Maria Mercè Calzada i Llambí. Els futurs avis s’esposaren el 22 de maig de 1824, a casa de la contraent, al carrer de la Processó. Res no se’ns diu en els documents oficials sobre el fet que el fill d’ambdós nasqués en aigües guixolenques a bord d’un vaixell. L’any 1833 naixeria la Maria Mercè, en una època en què el pare era sergent de Carrabiners a Sant Feliu.

En Ferran Agulló nét, el nostre biografiat, va néixer a Girona, on el seu pare s’havia traslladat i on s’havia unit en matrimoni amb la gironina Isabel Vidal. A l’edat de setze anys es va traslladar a Barcelona, on estudià Dret. Als seus vint-i-dos anys d’edat va obrir el seu primer despatx de llicenciat al carrer de la Rutlla de Sant Feliu. A la nostra població s’esposaria amb la també guixolenca Joana Cibils i Forest (1888), amb qui va tenir la seva primera filla, Maria, i, més tard, ja amb el seu bufet professional instal·lat a Girona, naixeria la Isabel.

Plaça de Ferran Agulló, abans del Raig, inaugurada el 1963.Poeta, periodista i comediògraf, gairebé no tingué temps per dedicar-se a la carrera de l’advocacia. Dirigí des de l’any 1898 la revista Atlàntida i, dos anys després, El Diario del Comercio (1900). Fou secretari del partit de la Lliga Regionalista i participà activament en aquella agrupació, en la qual destacà –per damunt de tot– com un gran catalanista i defensor de la seva llengua. A La Veu de Catalunya, publicació en què va adoptar el pseudònim de Pol, es mostrà com un perspicaç periodista de fluida dialèctica. La seva primera Flor Natural la va guanyar als Jocs Florals de Barcelona el 1883, i deu anys després seria distingit amb el títol honorífic de mestre en gai saber (1893). Publicà Llibre de versos (1905), De tot temps (1918), Comandes (1924) i Ponentines (1925).

L’any 1956 la ciutat de Sant Feliu li va dedicar el primer homenatge, al qual es va adherir La Vanguardia; arran d’aquest acte es realitzaren diversos actes culturals i esportius que culminaren amb la presència de l’Orfeó Català. Set anys després (1963), la nostra ciutat li va retre un segon homenatge amb la dedicació d’una plaça i la col·locació d’una figura escultòrica obra de J. Rebull, com també l’aixecament d’un monòlit a la terrassa de l’ermita de Sant Elm, on es contempla amb tota la seva esplendor la seva incomparable Costa Brava.


Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - 
Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011

logo-arxiu

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos