El seu enginy i bon fer en la plantació de flors i l’elaboració de parterres i estanys li varen reportar continuats elogis a la seva feina.
Sant Feliu de Guíxols 1882 – 1966
Conserge del cementiri.
Conegut popularment com en Panxo del cementiri, Cacàs serà recordat com un dels millors conserges, amb plaça de jardiner, que ha tingut la necròpolis guixolenca. Dotat d’una sensibilitat poc corrent per a les plantes, les flors i la seva ornamentació, va convertir aquell clos en un magnífic jardí que feia les delícies de la gent que el visitava.
Rossend Cacàs era fill del guixolenc Joan Cacàs i Arxer i de Maria dels Àngels Fors i Salt (natural de Tordera però resident a la nostra població), i tenia un germà bessó anomenat Josep.
L’any 1912 va obtenir la plaça de conserge del cementiri municipal, amb una feina que consistia, doncs, a tenir cura del recinte, tant pel que feia al manteniment de la seva jardineria com a la reparació d’obres de reforma. El seu enginy i bon fer, especialment en la plantació de flors i arbres i en l’elaboració de parterres i estanys, li varen reportar continuats elogis a la seva feina. Tant és així, que el setmanari local L’Avi Muné, mitjançant una nota del seu director Enric Bosch i Viola, li dedicà l’any 1925 aquestes línies: “Está siendo objeto de una total transformación el recinto antiguo y el de la capilla del Cementerio Municipal. Su conserje, D. Rosendo Cacás, ha convertido, con pericia y buen gusto, en un verdadero jardín nuestra Necrópolis, lugar de visita obligada para todo forastero.”
El 1935, l’Ajuntament guixolenc el va nomenar encarregat dels jardins municipals; una plaça que l’ocupà fins l’any 1941, llevat del temps que va estar sancionat, després de la Guerra Civil espanyola, acusat de “desafecto al régimen”, en haver estat membre del Partit Federal Català. Aquell darrer any, però, obtindria la plaça en propietat de paleta de la brigada municipal, que mantingué fins a la seva jubilació.
A estones lliures, Cacàs –que estava casat amb Gertrudis Noallas i Gordis i vivía al carrer de la Lluna– encara treballaria, en dies festius, d’acomodador al cèlebre Cinema Mundial, que regentava aleshores Jaume Ibars.