La seva infància a Sant Feliu, amb la platja, la mar i l’ermita de Sant Elm, ha estat present en la seva inspirada obra literària.
Barcelona 1927
Poeta, escriptor i periodista.
Fill del músic guixolenc Lluís Badosa i Padrosa, a l’edat de tres anys va domiciliar-se amb la seva família a Sant Feliu, on passà a residir al carrer de la Riera –avui, avinguda de Juli Garreta–. Estudià les seves primeres lletres al col·legi de les Carmelites del carrer de Capmany, per passar més tard al col·legi dels “Hermanos” (actual Sant Josep), on féu els estudis primaris.
En esclatar la Guerra Civil espanyola (1936), passà a estudiar a les escoles municipals de l’ajuntament fins que, amb els primers bombardeigs, la família va decidir refugiar-se a Castell d’Aro. Acabada la guerra, i en retornar a Sant Feliu, va fer el batxillerat a l’Acadèmia d’Ensenyament Mitjà que dirigien els mestres Josep Mas i Dalmau i Maria Lluïsa Llorens i Llorens, i alhora va ser membre del club juvenil i esportiu Canela.
A l’edat de dinou anys inicià estudis de Filosofia i Lletres (Romàniques) a la Universitat de Barcelona, i d’aquesta manera s’introduí en els mitjans literaris i culturals de la capital catalana. Periodista del diari El Noticiero Universal, en què escriuria fins l’any 1985, conjuminà també aquesta tasca amb l’activitat editorial. Considerat com un consumat especialista en crítica literària, l’any 1964 passaria a ocupar un càrrec de responsabilitat a la direcció literària del departament de llengua espanyola de l’editorial Plaza y Janés.
Poeta de llarga volada, enquadrat a la generació del 50 –el seu primer llibre, Mas allá del viento, es publicaria el 1956, i el seguirien quinze volums més–, ha estat autor d’assaigs sobre literatura, com també de nombroses traduccions, tant del català (Foix i Espriu) com del francès o el llatí.
Guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen: el Francisco de Quevedo (1986), el Ciutat de Barcelona de poesia en castellà (1989) o el Fastenrath (1992), atorgat per la Real Academia Española, l’any 2006 la Generalitat de Catalunya el va distingir amb la creu de Sant Jordi per la seva qualitat literària, com també per la seva contribució rellevant, com a traductor, a donar a conèixer la literatura catalana a l’àmbit hispànic.
Enric Badosa –o Enrique, com també és conegut– sempre s’ha declarat una persona mediterrània; la seva infància i adolescència a Sant Feliu, amb la platja, la mar i l’ermita de Sant Elm, ha estat molt present en la seva inspirada obra literària.