El 1904 va reformar la façana de la botiga amb un disseny modernista, col·locant-hi una talla d’un ferotge drac alat amb forca.
Sant Feliu de Guíxols 1868 – 1953
Comerciant.
Fill del comerciant Josep Canals i Malla, natural del Papiol, a la comarca del Baix Llobregat, i de Narcisa Cibils i Gros, de Sant Feliu, heretà l’establiment de confiteria i drogueria situat al carrer Major, després de la defunció del seu pare l’any 1896. Dins el seu obrador –incloent també Josep Canals i Cibils, que aprendria directament els secrets de la pastisseria artesana elaborada pel seu pare–, s’hi forjaren un munt de bons pastissers que, amb els anys i l’experiència necessària, regentarien distingits comerços a la nostra vila-ciutat, com Jaume Vives i Puig (can Mapa) o Plàcid Bou (can Plàcido).
Josep Canals va regentar aquest negoci sota la denominació oficial de Viuda de J. Canals, i poc després, a l’edat de trenta-tres anys, es casà a l’església del Pi de Barcelona (1909) amb Narcisa de Ormaechea i Rotllan, natural de la Jonquera, que ràpidament se situà al capdavant d’aquest establiment.
El seu tarannà comercial l’havia portat a cercar una imatge de l’immoble d’acord amb l’activitat que s’hi generava. Així, l’any 1904, Canals va dotar aquest establiment d’una nova aparença, amb el disseny modernista de la seva façana, projectada pel mestre d’obres Pere Pascual i Baguer. Alhora, hi va fer col·locar a la cantonada una talla d’un espectacular drac que, amb el temps, esdevindria una icona identificativa per a la ciutat i que hom coneixeria com el drac de can Canals.
La casa comercial de Josep Canals –qui, d’altra banda, seria nomenat adjunt del jutge municipal l’any 1919– arribaria a ésser tan cèlebre que, fins i tot, se’n feren airosos acudits, en especial aquells que feien referència a “gastar-s’hi els rals”. Com la majoria d’establiments guixolencs, can Canals hauria de fer front a temps difícils de la nostra història. Així, a la dècada dels anys quaranta es faria càrrec de la seva administració Mercè Tornabells, neboda de la senyora Narcisa, que ho 2 faria fins al tancament definitiu d’aquest establiment.
Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011
