Francesc Campà Viarnés

Segons el padró municipal de l’any 1924, Campà havia arribat a Sant Feliu quatre anys abans, era lampista d’ofici i s’allotjava aleshores a la casa de dispesa de la família Palmada Ametller. Afiliat sindicalment a la CNT, en les eleccions de 1931 i novament en les de 1934, entre els mesos de gener i octubre, quan fou destituït el consistori per l’Exèrcit, va formar part com a regidor de l’Ajuntament republicà, en representació d’ERC. L’any 1936, en restablir-se l’anterior consistori guixolenc, Campà substituí l’alcalde Ponç Valls i Ferrer, que, per malaltia, havia hagut de deixar la presidència (juliol de 1936), precisament en el moment en què esclatà la Guerra Civil espanyola.

Membre del Comitè Local de Milícies Antifeixistes, durant la repressió republicana es distingiria per mostrar una actitud protectora envers els béns patrimonials i les pròpies persones religioses. És provat, doncs, que tingué especial cura amb el rector mossèn Àngel Dalmau i el vicari mossèn Salvador Planella, als quals salvà la vida, com també féu amb altres sacerdots i persones creients que, sense el seu indispensable i alhora arriscat ajut, no haurien sobreviscut en aquelles greus circumstàncies. Així mateix, diversos objectes de culte propietat de l’Església, de gran valor espiritual, varen poder salvar-se gràcies a la seva decidida actuació.

A finals de l’any 1938 Campà s’allistà com a voluntari a l’Exèrcit republicà. Poc després, i amb la seva lleva, passaria a engruixir l’Exèrcit de l’Ebre, junt amb el qual, a començament de l’any 1939 seria evacuat fins a la línia de rereguarda Figueres-Capmany, lloc on, malgrat les opinions contràries d’alguns dels seus companys, prengué la decisió de tornar-se’n cap a Sant Feliu.

Francesc Campà, d’aquesta manera, no va poder deslliurar-se de la repressió franquista. Pel sol fet d’haver estat alcalde –denunciat per guixolencs afectes al nou règim i amb pocs escrúpols–, fou pres i afusellat “per rebel·lió militar” al cementiri gironí. Aquelles mateixes armes amb què el van assassinar vilment eren les que Campà havia denunciat tant d’un bàndol com de l’altre. De manera premonitòria, havia escrit al setmanari local La Costa Brava al mes de març de l’any 1936 que “una arma, tot i ésser sempre un estri detestable i antisocial –més que res per l’ús injust que quasi sempre se’n fa–, en el moment que ofereix més perill és quan resta a mans d’un individu dominat per la por”.

Cinquanta-un anys després de la seva tràgica mort, el Ple de l’Ajuntament de Sant Feliu, en data 7 de febrer de 1990, va batejar amb el seu nom un passatge que uneix el tram superior de la carretera de Girona, a l’inici de l’actual ronda de Ponent, amb la rambla de l’arquitecte Joan Bordàs, en recordança a una persona justa i democràtica vilment assassinada.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011