Fundador de la Societat Radiotelegràfica i de Ràdio Club Catalunya, fou també director tècnic de l’emissora Ràdio Catalana.

Sant Feliu de Guíxols 1884 – Barcelona 1976

Químic, farmacèutic i fundador de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya.

Menys conegut que el seu germà Agustí Calvet i Pascual (Gaziel), Enric Calvet es distingiria per la seva gran aptitud per a la ciència. En traslladar-se amb la seva família a Barcelona l’any 1893, estudià el batxillerat i es llicencià en Farmàcia el 1906, i més tard, el 1913, en Dret. Allà va dirigir un laboratori per a l’ensenyament de la física, la química i l’electricitat, activitat que compaginà amb les classes de tècnica industrial, exercint de professor de màquines i electrotècnia a l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, i també de Terrassa, entre els anys 1916 i 1928.

L’any 1917 es doctorà en Farmàcia amb una tesi sobre la urobilina, i a partir de 1928 passà a impartir classes de química orgànica Industrial, química inorgànica i metal·lúrgia a l’Escola Industrial de Terrassa, a més de química i ciències a l’Escola de Directors de la Indústria Química de Barcelona, i també d’electrotècnia a l’Escola Superior d’Agricultura.

Calvet seria un dels principals introductors de la radiodifusió a Catalunya (1921). Fou fundador de la Societat Radiotelegràfica i de Ràdio Club Catalunya, com també director tècnic de l’emissora Ràdio Catalana (EAJ-13). Al mes d’octubre de 1925, i després que es constituís l’Asociación Española de Aficionados a la Radiotecnia (EAR) –posteriorment secció espanyola de la Internacional Amateur Radio Unión (IAURU)–, Calvet va fer una conferència sobre radiocomunicació a la sala Mozart de Barcelona, on, per mitjà d’altaveus, el públic va poder escoltar els senyals pendulars i l’hora oficial de París i de la ciutat alemanya de Nauen, a prop de Berlín.

Enric Calvet, que estava esposat amb Mercè Viladomat i Villanueva, ocupà el càrrec de vicesecretari del Col·legi de Doctors de Barcelona, i col·laborà assíduament amb articles científics al diari La Vanguardia, entre els anys 1924 i 1936. Vicepresident de la Societat Astronòmica de Barcelona, de la qual va ser membre fundador l’any 1910, fou també soci de la Sociedad Astronómica de España y América i soci d’honor de l’agrupació astronòmica ASTER.

Finalment, fou autor de dos llibres sobre química i astronomia: Prácticas de química orgánica (1921) i Iniciación a la observación astronómica visual y fotográfica (1968).

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal