Barris de Sant Feliu de Guíxols

 

Lluís BADOSA PADROSA

Sant Feliu de Guíxols, 1898 - Tremp, 1938


Músic.

No es coneix, amb exactitud, amb quin professor de música local va estudiar les seves primeres lliçons musicals. Tot i així, el cert és que Badosa va mostrar de ben jove unes excel·lents aptituds per a la composició musical, que més endavant es manifestarien amb tota la seva espectacularitat.

Lluís Badosa PadrosaFill de l’industrial surer Enric Badosa i Calvet (emparentat per la part maternal amb Agustí Calvet i Pascual, “Gaziel”) i de Rita Padrosa i Casellas, domiciliats a la rambla d’Antoni Vidal, va participar com a oficial d’Infanteria i amb la graduació d’alferes de complement a la campanya militar a les possessions d’Àfrica. Llicenciat més tard de la milícia, passà una llarga estada a Veneçuela –quedà fascinat per la música d’aquell país–, fet que retardà l’inici de les seves composicions musicals fins ben entrat el decenni dels anys vint.

badosapadrosalluis02En retornar a Sant Feliu el 1921 com a professor titulat de música, Badosa féu classes particulars de piano, solfeig, cant i harmonia. En el temps lliure, però, col·laborà com a redactor del setmanari guixolenc Palmarium, que dirigia Joan Sans i Amat. Fou autor de la música per encàrrec de l’himne 13 de septiembre, que, compost a Sant Feliu i amb lletra de Guillermo Larroche, fou lliurat al Marqués de Estella, Miguel Primo de Rivera, cap del Directori Militar, a l’octubre de 1924.

L’any 1925 estrenaria l’opereta titulada Mariposas de oro i, a la temporada següent, realitzaria una tournée per les illes Balears amb una companyia d’actors i cantants de la Ciutat Comtal, i hi representarien la seva revista musical El mercado de las hermosas. La bona acollida d’aquesta producció va fer que l’hagués de representar a nombrosos escenaris de Catalunya, amb gran èxit de públic i crítica. Lluís Badosa també fou l’autor de la música de la cèlebre sarsuela La puntaire (1927) i de la sardana La segona de la tarda (1928).

badosapadrosalluis03Home senzill i enamorat de Sant Feliu, formà part d’aquella inoblidable orquestrina local anomenada Dazzling Jazz, al costat de cèlebres músics com Rafael Figueras i Auladell, Joaquim Balmaña i Canet, Jaume Irla i Sardó o Josep Isern i Valls, entre els anys 1933 i 1936.

Afiliat a la UGT, al mes de març de 1936 Badosa es va examinar a Barcelona per a l’ascens a tinent de complement, al quarter del Regiment d’Infanteria Badajoz número 10. Cridat a files en esclatar la Guerra Civil espanyola, va combatre a primera línia i assolí el grau de capità d’Infanteria de l’Exèrcit republicà. Malauradament, perdé la vida al mont Sant Corneli, al municipi de Tremp, durant la batalla de l’Ebre. Allà, a la cota 1.100, hi moriren més de dos mil soldats franquistes i sis mil republicans.


Font: Gent d'un Segle - Sant Feliu de Guíxols 1900 - 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón - 
Urània Estudis Guixolencs - Publicacions de Sant Feliu de Guíxols - 2011

logo-arxiu

 

Sóc Sant Feliu

Sóc Sant Feliu de Guíxols és un projecte integrador, que es fonamenta en la participació ciutadana per fer de Sóc Sant Feliu de Guíxols un portal el més complet possible. Volem ser un punt de trobada on els diferents col·lectius canalitzin els seus projectes i en generin de nous, per això oferim diversos mitjans perquè la gent ens faci arribar informació sobre les activitats i iniciatives que vulguin divulgar.

Contacte

  socsantfeliudeguixols (@) gmail.com
 

Segueix-nos