Durant anys va formar part del sindicalisme total i llibertari, la qual cosa li comportà diverses penes de presó, una de les quals, a mort.

Cassà de la Selva 1911 – Sant Feliu de Guíxols 1983

Anarquista i sindicalista.

Resident des de petit a Sant Feliu, on s’havien domiciliat els seus pares Amadeu Bosch i Vila i Maria Marquès i Bonet, en Ceferí es va afiliar en la seva joventut al sindicat de la CNT, de què arribaria a ser el delegat local i en el qual anys després es vincularia activament al moviment del sindicalisme total i llibertari.

Tenaç defensor de la causa obrera, la seva vida va transcórrer amb intensitat al voltant dels valors socials i de les persones menys afavorides, sempre amb una gran honestedat. En esclatar la Guerra Civil espanyola el 1936, va formar part de l’Exèrcit republicà que, amb el grau de sergent d’Infanteria (nomenat el 13 agost de 1938), participà a la batalla de l’Ebre. Durant la retirada fou empresonat a Girona (27-2-1939) i enviat a Barcelona l’any següent, d’on va sortir poc temps després (4-9-1940).

En retornar a Sant Feliu, va treballar a la fàbrica d’aglomerats de Llorenç Planellas i Caseras, situada a la carretera de Girona, i, malgrat la poca resistència política que hi havia en aquells anys obscurs, Ceferí Bosch continuà amb els ideals de llibertat com a membre clandestí de la CNT. Per aquest motiu, l’any 1947 ingressaria novament a la presó gironina acusat d’un presumpte delicte de rebel·lió militar contra la nació. Un any després, i amb la llibertat condicional concedida (1948), tornà a Sant Feliu, on exerciria diversos oficis: conserge d’apartament a Platja d’Aro, operari del taller de marbres d’en Josep Torres i, finalment, i fins a la seva jubilació, empleat a la Panificadora Guixolense del carrer Pecher, empresa en què seria elegit pels treballadors delegat sindical de personal.

Els seus darrers anys els dedicà intensament a gestionar el sindicat, com també a presidir l’Associació de Veïns del Grup Sot dels Canyers (1982), càrrec en què mostrà una especial dedicació envers les tasques culturals del veïnat i la seva secció juvenil.

Amb la seva muller, Pilar Jubero i Albertí, s’hi va haver de casar tres vegades: al desembre de 1936, boda que fou considerada no vàlida per l’administració; al juliol de 1938, casament anul·lat pel govern franquista, i, finalment, al maig de 1939 a les dependències de la presó on estava ingressat.

Amb la seva muller, Pilar Jubero i Albertí, s’hi va haver de casar tres vegades: al desembre de 1936, boda que fou considerada no vàlida per l’administració; al juliol de 1938, casament anul·lat pel govCom a bon coneixedor dels fets polítics, socials i militars de la dècada dels anys trenta i quaranta, Ceferí Bosch va ser entrevistat per l’historiador oral anglès Ronald Fraser, i el seu testimoni fou inclòs en el llibre sobre la Guerra Civil espanyola Recuérdalo tú y recuérdalo a otros (1979).ern franquista, i, finalment, al maig de 1939 a les dependències de la presó on estava ingressat.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011

Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols - Arxiu Municipal