Pere Albertí Miró

Heretà del seu pare, Pere Albertí i Güitó, conjuntament amb el seu germà Jaume, l’empresa familiar P. Albertí e Hijos, que era la successora de l’antiga companyia Salazar, Albertí y Cía., dedicada a la compra i venda de suro i taps manufacturats, com també al lloguer de suredes a Andalusia i Extremadura. Alhora, la família era propietària de tres embarcacions tipus llanxa per a tràfic marítim anomenades Paulita, Ramoneta i Victòria. Pere Albertí també s’encarregaria, des de l’any 1913, de la gestió de l’agència de duanes, que estava domiciliada al carrer de Girona, amb casa, despatx i magatzem.

Vocal de la Sociedad de Náufragos de San Feliu de Guíxols –que aleshores (1924) presidia l’ajudant de Marina del port, Juan Ferrándiz Boado–, seria nomenat agent consular d’Itàlia a la província de Girona en substitució de Joan Fortó i Galceran :. Gestor dels afers comercials en un dels períodes de més transició, tant pel que fa al sector surer com a la seva activitat portuària, durant molts anys Albertí va vetllar pels interessos, béns, embarcacions i persones del país que representava. Malgrat que l’activitat d’aquest viceconsolat es limitava a les funcions estrictament comercials i representatives, restava directament relacionat amb l’agent consular de Girona, Josep Magaldi, i amb el vicecònsol de Barcelona, el cavaliere Alfredo Andreoli.

L’any 1927, el cònsol general d’Itàlia a Barcelona, el coronel comanador Guido Romanelli, va efectuar una visita a Sant Feliu, acompanyat de la seva esposa, Bianca Romanelli de Colloredo Mels, comtessa d’Udine, i del professor de la Universitat de Comerç de Venècia, Giovanni Lesorsa, i foren rebuts per Pere Albertí i l’alcalde de Sant Feliu, Pere Torres i Albertí.

Per la seva eficient gestió al capdavant de la representació comercial, Pere Albertí i Miró –que residia al carrer de Sant Joan i estava casat amb Fernanda Calzada i Escriba– seria distingit l’any 1958 amb el títo de cavaller de l’Orde al Mèrit de la República Italiana, a proposta del president del Consell de Ministres d’aquell país. D’aquesta manera, el president de la República Italiana, Giovanni Gronchi, li atorgà l’esmentada distinció en el decret del Govern italià de 2 de juliol d’aquell mateix any, signat i rubricat a Roma.

Font: Gent d’un Segle – Sant Feliu de Guíxols 1900 – 2000 (401 apunts biogràfics)
Gerard Bussot i Liñón – Urània Estudis Guixolencs – Publicacions de Sant Feliu de Guíxols – 2011